07 de març de 2021
07.03.2021
Diari de Girona

Vacunes...

07.03.2021 | 00:33
Vacunes...

Durant el primer confinament, aquell dels balcons i els aplaudiments de les vuit del vespre construint país gràcies al jurament dels sanitaris, només Miguel Bosé va perdre el cap, que sabéssim. Després vam desescalar, vam ocupar les terrasses, vam comprar estufes parisenques i vam tornar a casa per Nadal desencadenant la new wave. Ho vam fotre malbé amb el Pare Noel i els Reis Mags. Un any després de la manifestació del 8M amb les ministres atapeïdes amb els guants profilàctics, que a més eren violetes, i del partit-bomba biològica que el València CF va jugar una altra vegada en el fatídic San Siro, se li ha anat la xaveta a Victoria Abril. No és la primera vegada que un actor visita el frenopàtic.

Els psicòlegs ho venien advertint durant aquesta pandèmia. El món és prou incomprensible perquè, a sobre, succeeixin esdeveniments que trastoquen bona part de l'ordre reconegut. En l'any transcorregut, el que hem descobert, a més, són els límits de la medicina i la fragilitat de l'ésser humà. Just quan un filòsof israelià que es declara ateu, Yuval Noah Harari, ens prometia la immortalitat. La tesi del seu best-seller Homo Deus pressuposava un avenç científic exponencial a partir de 2050 fins a convertir a l'ésser humà en un déu sempitern.

Fa dotze mesos, en canvi, no hi havia mascaretes excepte a l'Àsia i l'equipament del personal hospitalari feia por, embolicats en bosses d'escombraries i cintes d'esparadrap. En qüestió de setmanes, els industrials més espavilats es van posar a fabricar EPIs, tubs respiratoris i noves mascaretes amb filtres virucides, la paraula que el vocabulari metge considera incorrecta però que ha vingut a substituir els antics desinfectants. Un amic impressor alacantí es va activar fins a convertir-se en el principal fabricant de viseres de plàstic d'Espanya. I a Paterna, sense anar més lluny, hem conegut que la companyia d'investigació Bioinicia ha organitzat una de les millors fàbriques de màscares amb nanofibres, més còmodes i filtrants: les Proveil són tan bones que les compra el mateix Govern per protegir-se de la covid-19.

En un any, la medicina, sorpresa per la tenacitat del nou virus, ha après a poc a poc a combatre'l. Ja no cal desinfectar els aliments, polvoritzar els carrers i les sabates. Ja se sap que són les gotetes –aerosols– de la respiració animal les que vehiculen les bestioles. I coneixem els seus símptomes més generals, incloent la sorprenent pèrdua del gust i l'olfacte, la pneumònia bilateral o la inflamació general del sistema coronari: la temible tempesta de citoquines. Als hospitals hi continua havent massa morts, però el combat amb antiinflamatoris, antivirals, corticoides i clonacions d'anticossos és aferrissat.

Còctels de medicaments anticancerígens, contra la sida o la malària es rescaten per atacar la infecció per coronavirus, els interrogants de la qual segueixen sent múltiples, tot i això: per què uns éssers humans es posen malalts i altres no, per què determinats positius s'aguditzen i altres a penes pateixen una mena de refredat... una diversitat de símptomes, positius o negatius i en funció que, amb individus el sistema immunològic sobreactua, sense que cap estudi clínic sàpiga discernir la veritable influència de vasodilatadors o antihipertensius.

Enmig de la batalla i la prevenció general, la humanitat ha aconseguit un èxit sense precedents amb l'obtenció de vacunes altament eficaces enfront de la malaltia. Ho estan sent, fins i tot, contra les variants mutants d'aquest SARS-2. Es basen en modificacions genètiques, cosa que anticipa una nova era en el desenvolupament de la biomedicina. Una altra vegada torna l'optimisme, Harari. Però les vacunes han deixat al descobert altres realitats: la veritable geopolítica del món, en la qual l'eix anglosaxó segueix sent dominant, en la qual Rússia i la Xina van a la seva, en què els països rics s'imposen cruament als pobres. Els presidents d'Argentina i Mèxic han alçat la veu davant d'aquest ordre jeràrquic i insolidari del planeta.

El marc de les vacunes ha evidenciat, també, la lleugeresa política d'Europa i el joc comercial de la indústria farmacèutica, majorment anglosaxona una altra vegada. Europa va anticipar compres i va prestar inversions per a la investigació, però no ha estat possible crear una producció fabril i una logística a l'altura de les necessitats. És com si s'hagués acabat la guerra als despatxos però se seguís disparant en els fronts.

Pocs s'atreveixen a proposar l'alliberament de les patents de les vacunes, tot a costa d'indemnitzar milionàriament els sintetitzadors de les fórmules. El món segueix sense saber governar-se de manera universal, al servei d'una causa comuna, i primen els interessos privats i els egoismes nacionals. En aquest context, Espanya navega amb la deriva del conjunt continental europeu.

Aquí ressona la maledicció d'Unamuno: que inventin ells! Seguim sense esforç ni inversions per a la investigació. Sabem que el valencià Luis Enjuanes ha trobat al CSIC una vacuna estupenda, però que li portarà uns quants anys –de tres a quatre– superar totes les fases probatòries amb animals: ratolins, civetes, macacos... O que des de fa unes poques setmanes el Govern i la Xunta de Galícia han invertit en la transformació d'una fàbrica de vacunes veterinàries a O Porriño per posar-la a disposició de la nova vacuna anticovid de l'americana Novavax a partir d'abril. Mentrestant, la companyia catalana fundada per Grifols ha iniciat assaigs clínics per comprovar l'eficàcia enfront del coronavirus d'un medicament contra el tifus...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook