09 de març de 2021
09.03.2021
Diari de Girona
OPINIÓ

L'art de no fer l'impossible

08.03.2021 | 23:32
L'art de no fer l'impossible

Amb la innocència i sinceritat que atorga la infantesa, en Pere Aragonès ha dit en una entrevista a La Vanguardia una autèntica veritat: el referèndum tindrà lloc «quan sigui possible». Ha trigat anys el llacisme a entendre que tot, en aquesta vida, s'ha de fer quan sigui possible. Entre altres motius, perquè és ontològicament impossible fer res quan no és possible. La conclusió d'Aragonès és impepinable: farem el referèndum quan sigui possible, i si no és possible no el farem. A veure qui és el guapo que el pot contradir.

El d'Aragonès pot semblar un pensament de poca altura, però és que fa molt que el llacisme havia oblidat que el que no pot ser, no pot ser, i a més a més és impossible. Si uns anys de garjola i de fugir de la justícia pel món han servit per aprendre les bases de la lògica, ben profitosos hauran sigut. De moment, a l'Aragonès no li ha calgut ni un dia de presó per conèixer els fonaments que regeixen la lògica des de fa milers d'anys, n'ha tingut prou amb uns quants correligionaris tancats per gravar-se a foc aquesta regla.

En lloc de posar una data, que això crea expectatives i després venen les frustracions, molt millor anunciar un referèndum «quan sigui possible», que no compromet a res i permet anar allargant el tema. I si algú et mana la pressa, en fas prou de respondre que encara no és possible. Qui li pot tirar en cara a ningú que no actuï, si el que li demanen de fer no és possible? Algú es pot enfadar amb el seu gat d'angora perquè no parla? Haver-se comprat un lloro. Doncs igual passa amb el llacisme i el referèndum, haver-se comprat unes eleccions normals. Per això ara els llacistes es conformen de demanar amnistia per als presos, com als setanta, almenys això sí que pot ser. I els traurem al FAQS i aixecaran el puny i diran que ho tornaran a fer i no faran ben res. Veus? Tot això sí, que és possible, cal saber conformar-se.

Falta saber com s'ho prendran a Waterloo, on no semblen tenir clara la diferència entre fantasia i realitat. Una gent capaç de muntar cases de la república, consells de la república, tiberis de la república i un Domund permanent de la república, no discerneix entre possible i impossible. L'únic que els interessa és seguir vivint bé. Mentre sigui possible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit