09 de març de 2021
09.03.2021
Diari de Girona

Un pacte d'interessos partidistes

08.03.2021 | 23:32
Un pacte d'interessos partidistes

El proper divendres es constituirà el Parlament de Catalunya, fruit dels resultats de les eleccions del proppassat 14 de febrer. Per cert, una data de la qual ningú no parla. Però recordem que partits com ERC, JxCat, CUP, PP o Ciutadans afirmaven que la contesa electoral provocaria un augment desfermat de la COVID-19, tot esgrimint greus acusacions contra Salvador Illa. S'ha demostrat que el mateix Govern de la Generalitat mentia i feia acusacions del tot gratuïtes. Però ja se sap, ara callen. Exactament igual que quan van prometre la independència en 18 mesos, la tornada de Puigdemont o no sé quantes coses més.

Pere Aragonès cometé el greu error de no assistir a l'acte dels 70 anys de la presència de SEAT a Catalunya. No va actuar com un líder del país, sinó que respon només als interessos d'un sector, oblidant-se de la resta de ciutadans i sense tenir presents les inversions que vindran a Martorell, els llocs de treball o el pes del grup Wolkswagen a casa nostra. De ben segur devia estar entretingut en les negociacions del nou Govern. El noi de Pineda de Mar –fins ara teníem el masover Torra– pretén un Govern independentista amb el seu partit, la CUP i JxCat. Ben aviat en sabrem els resultats. Ho coneixerem quan s'informi del nom del nou o nova president/a del Parlament de Catalunya. Un càrrec que correspondria a JxCat, però al qual de moment la CUP no renuncia.

Mentre ERC té diferents cartes per a jugar, els d'en Puigdemont no ho veuen clar. Les reunions internes de JxCat se succeeixen i les opinions són variades. No hi ha unanimitat. D'entrada, tenen clar que s'equivocaren amb la candidata Laura Borràs. Centrà la campanya amb un missatge només dirigit als seus hooligans, sense comptar que molt electorat convergent fuig de qualsevol tipus de radicalisme. I així li va anar. Va perdre un gavadal de vots i la primera posició en el bàndol secessionista.

Un sector de JxCat voldria la repetició de les eleccions, atesa la desaparició electoral del PDeCAT. En aquest posicionament fins i tot hi ha algun conseller. Però ja se sap què comportaria sortir del Govern: perdre un munt de càrrecs amb sous fora de mercat que possiblement provocaria la fi de JxCat, que no és una formació política, sinó una colla de seguidors de Carles Puigdemont.

D'altra banda, si Junts provoqués una repetició electoral, ERC buscaria aliats entre altres grups parlamentaris dels quals ara renega i que contràriament pacta a les corts espanyoles.

I si això no fos poc, molts alcaldes pressionen perquè no hi hagi un acord amb la CUP, perquè són conscients que la seva ideologia els allunya molt dels antisistema. I és lògic atès que la majoria de polítics locals de JxCat han passat per CiU i el PDeCAT.

Amb aquest panorama, qui ho ha de veure complicat és en Carles Puigdemont, perquè deixarà de ser un referent i a la vegada no marcarà les pautes principals del Govern. Però la seva gent no vol perdre els càrrecs i els salaris.

Quim Torra fa un any ja pretenia convocar eleccions a causa de les desavinences dels dos partits independentistes. Alguns consellers ni es parlaven. En poques paraules: no es podien veure i el divorci continua per molt que el vulguin dissimular. La mateixa Borràs va fer una campanya molt dura en contra d'Aragonès. Però el poder és el poder i estan disposats per necessitat econòmica a reeditar-lo. Malauradament Catalunya se'n ressentirà i molt. Serà un Govern que difícilment arribarà a l'equador de la legislatura. Mentrestant, Catalunya continua perdent pistonada a Espanya i a Europa. No serà un Govern de tots, sinó d'un sector del país. I així no anem bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook