10 de març de 2021
10.03.2021
Diari de Girona

Cartes

10.03.2021 | 00:02
Cartes

Torna la divulgació filosòfica de qualitat
Xavier Serra Besalú - Girona
La pandèmia ha fet a alguns més reflexius i d'altres encara més superficials. És una bona notícia confirmar que encara hi ha persones que es troben per parlar de qüestions filosòfiques. Aquesta ha estat, des del principi, la finalitat de les master class gratuïtes de Filosofia que, sota l'empara de la biblioteca pública Rahola, s'estan fent a Girona des del 2018. Aquesta 3a edició la fan en línia, però es manté el nivell i l'interès d'abans de la crisi sanitària. El dijous 11 hi ha una nova sessió, en aquest cas del professor García Collado, de la UdG, sobre «Les fronteres filosòfiques de la democràcia representativa».
El que els deia. Un títol actual i un format obert, per Meet. Cal agrair a l'Associació Filosofia, ara (filoara.cat/mcf) l'esforç que està fent. Oberta a tothom, per defugir la mediocritat.

L'altra escola de Palau de Santa Eulàlia
Xavier baldrich Fàbrega - Palau de Santa eulàlia
La notícia de l'obertura de l'escola de Palau de Santa Eulàlia ens fa pensar a molts quin sentit té això en les condicions actuals. Se'ns diu que cohesionarà el poble i que complim amb les condicions establertes per Ensenyament. I aquí és on veig que estem parlant de dues escoles diferents: que hi ha suficients alumnes quan només 5 o 6 dels nens del poble hi estan interessats. Que perdurarà en el temps quan la piràmide demogràfica ho nega i amb les últimes modificacions s'han eliminat la totalitat dels habitatges socials per a joves de què disposàvem. La substracció d'alumnes de l'escola rural veïna tampoc sembla importar.
Això sí, senyors: obrim una escola.
Què importa si ja tenim una escola rural a 5 minuts, o si els diners que costarà, escoles en situació precària els rebrien amb candeletes, ni tan sols si és bo per als nens tenir una desena de companys. Semblaria que aquest projecte transcendeix l'àmbit de l'educació i s'endinsa en el complex i fantàstic món de la política. Molta sort a la nova escola, però amb un pas endavant i dos enrere no arribarem enlloc.

Quina barra!
Miquel Mompió - Riudarenes
Divendres passat el rei Felip i el seu escolanet Sánchez van venir a Catalunya. Han de venir aparellats perquè solets no s'atreveixen. Visitaren la SEAT, qui ho havia de dir? Aquella empresa, com moltes altres, a la qual el 3-O el rei Felip va recomanar que marxés de Catalunya, una Catalunya que divendres lloava parlant en català. El que no ha de deixar de saber és que som una nació, no som súbdits seus.
No l'ha d'estranyar que cada vegada que vingui a Catalunya hagi de llegir pancartes de «Catalunya no té Rei». No el conec, no l'he tractat, i com a persona el respecto, però a mi no em representa i, mentre no digui «lo siento, me he equivocado», els catalans seguirem ofesos amb la seva persona i la seva presència. Seguirem pensant que aquesta visita s'ha fet amb molta barra, ja que si amb els merders que hi ha a Madrid allà no passa res, aquí seguirem a la nostra, tot i les represàlies i l'ofegament econòmic, perquè el nostre ADN no s'assembla en res amb el seu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit