Aviat farà dos anys de les eleccions europees. Si recuperen els programes electorals de les principals formacions polítiques i algunes de les declaracions dels seus líders veuran com sempre s'omplien la boca d'europeisme. Però amb Europa passa com en tot, només ens interessa si ens va a favor. La burocràcia europea és lenta i feixuga, però no s'atura. I les directrius europees d'obligat compliment s'han de transposar a les legislacions dels estats. Quan això no passa, hi ha una sèrie d'avisos i, finalment, una sanció econòmica. Arribar a aquest punt és una falta de respecte per a governs que diuen mirar Europa, però sobretot és indecent de cara als ciutadans, que veuen com la inoperància dels governants acaba destinant recursos públics allà on no toca.

Quinze milions d'euros de sanció i 89.000 euros diaris de multa, a comptar des del passat 25 de febrer, per no haver transposat una norma europea sobre protecció del tractament de dades personals de les persones físiques a la legislació espanyola. És el que està pagant el Govern espanyol per una cosa que havia d'haver fet, com a molt tard, el 6 de maig de 2018. Gairebé tres anys després, no hi ha cap excusa. Segur que a tots nosaltres ens venen al cap moltes mancances que aquests diners -de moment 16,2 milions d'euros i la xifra va pujant- podrien solucionar. No creuen que si restéssim aquesta quantitat dels salaris dels parlamentaris avui ja tindríem la llei adaptada al que demana Europa?

La irresponsabilitat dels partits i de les majories parlamentàries que hi hagut els últims anys a La Moncloa i les Corts és vergonyosa. Però no ens hauria d'estranyar d'aquells que han finançat aeroports buits, AVEs que no tenen passatgers i altres inversions de dubtosa utilitat social. Els governs haurien de distribuir els recursos públics seguint criteris d'eficiència i equitat, però ja hem après que el primer objectiu dels governants és mantenir el poder. El pitjor de tot és que un oblit normatiu per una obligació que ve de la llunyana Europa no els passarà factura política.