El recent viatge del papa Francesc a l'Iraq ha estat un pelegrinatge del bisbe de Roma al bressol de la crueltat amb què, durant anys i anys, l'extremisme islàmic ha exterminat milers de cristians. Cal recordar que, a partir de la invasió d'Iraq el 2003, milers de cristians van haver de deixar el seu país per la persecució de l'Estat Islàmic. D'un milió i mig de cristians que hi havia a l'Iraq, ara només en queden dos-cents mil.

Més de cent mil cristians van ser desposseïts dels seus béns i expulsats del Califat Islàmic, a més dels qui van ser crucificats, decapitats o abandonats al desert, sense aigua ni aliments, perquè acabessin morint de set i de fam, amb la indiferència d'Europa, que calla i mira cap a una altra banda davant el genocidi dels cristians.

El Papa, que ha volgut fer realitat el somni del papa Wojtyla, que no va poder anar mai a l'Iraq, ha demanat que s'aturin «els interessos externs, indiferents a la població iraquiana», a la qual ha demanat que perdoni els crims perpetrats per l'Estat Islàmic.

Fa uns anys, el patriarca sirià catòlic, Josep III Younan, que denuncià la destrucció d'esglésies, deia: «El nostre arquebisbat a Mossul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l'Islam, tots els cristians seran morts». El patriarca afegia encara: «És una vergonya per a la comunitat internacional».

Per això el viatge del papa Francesc a l'Iraq ha estat una abraçada entranyable a aquest poble castigat pel terror. Una abraçada a aquesta Església martirial, minoritària i perseguida, però molt viva.

Aquest poble que ha sofert tant ha tingut l'alegria de rebre el bisbe de Roma, que ha viatjat a la terra d'Abraham per confortar i encoratjar els cristians que, malgrat tot, no han abandonat el país, i que per això han esdevingut testimonis de fe.

L'encontre del papa Francesc amb Al Sistani, líder musulmà iraquià, ha obert un camí de reconciliació entre els descendents d'Abraham. Per això el Papa, que ha fet una crida a la pau i al diàleg, ha afirmat que «no és lícit matar els germans en nom de Déu».

El viatge del papa Bergoglio a Ur, la pàtria d'Abraham i bressol del monoteisme, hauria d'obrir un camí que faci possible acabar amb els enfrontaments estèrils i amb la violència. Si a Ur, Abraham va rebre la benedicció de Déu, també els descendents del nostre pare en la fe, cristians i musulmans, hem d'acollir avui la benedicció de la pau.

Són molts els cristians que a l'Iraq ho han perdut tot, llevat de la fe. Per això és vergonyós que el drama d'aquests germans nostres, perseguits i assassinats, no tingui cap resposta immediata per part d'Occident, que mira amb indiferència els cristians assassinats en països on el cristianisme es troba en minoria.

L'actitud del món «civilitzat» mostra l'oblit i el silenci dels qui defensen les causes dels oprimits i que, en el cas dels cristians perseguits, no alcen la seva veu per denunciar aquesta situació.