Una de les coses bones que ha portat el confinament municipal és que molts ciutadans han pogut gaudir més de la ciutat i dels seus espais verds. Qui més o qui menys ha intentat buscar zones d'esbarjo i passeig durant molts de dies, especialment els caps de setmana. Això ha permès el redescobriment de parcs com la Devesa o el descobriment de les Deveses d'en Bru i tota la recuperació magnífica que s'ha fet de la llera del riu Ter. El nostre parc més urbà i contemporani és el parc del Migdia. Allà on durant vàries dècades s'aixecaven edificis grisos de militars i espais d'intramurs es va crear una gran àrea verda que ha sabut conjugar la funcionalitat i l'ús ciutadà. Entrar aquests dies al parc és tot un plaer. La gent s'estira a la gespa, juga a voleibol, els gossos utilitzen el pipicà, la mainada omple la zona de jocs infantils, l'aigua del llac és transparent, les fonts ornamentals d'aigua s'enlairen amb força, la mimosa és una explosió floral groga... i tot de cop, plantofada a la cara. Les papereres, pràcticament totes, estan plenes de deixalles. Estan tan plenes que fins i tot hi ha tota la porqueria escampada pel seu voltant. En algun punt, hi ha alguna ampolla de vidre. Ara que la gent gaudeix del parc s'hauria de ser més curós que mai en la seva neteja i conservació.
