L'any 1917 Marcel·lí Domingo que acabarà essent ministre d'instrucció publica durant la II República deia: «Però no es Catalunya qui vol separar-se d'Espanya. Al contrari. És Catalunya qui demana en veu alta el que tot Espanya demana en veu baixa». Un aragonès em va dir: «A ver si us vaís y despues Aragón se federa a vosotros».

Han passat els anys però la paciència s'ha acabat i ara importants sectors de la població catalana ha decidit fer un pas i es volen separar. Aquesta és una cosa que el jutge David García Esteban no vol entendre. Em meravella la capacitat que tenen els jutges d'escriure frases molt llargues inintel·ligibles. Els sembla que els fa més cultes quan en realitat si t'hi detens una estona els fa més capsigrany: «Todos los hechos que se asumen aparecen contextualizados, minimizados o justificados y la responsabilidad a la que hacen referencia está referida a una responsabilidad de tipo política (en función de su cargo) o moral (en función de sus convicciones) pero no se atisba en ellos un mínimo de asunción de responsabilidad penal en el sentido de haber quebrado normas básicas de convivencia. Y no se trata en ningún caso de que se produzca un arrepentimiento, sino únicamente tener conciencia de la comisión delictiva». En román paladino, aquest jutge considera que un cop passat per la presó en comptes de ser republicà indepe t'has de convertir en votant de Vox. Uns jutges intel·ligents -no és el cas- com els del Canadà van formular solucions polítiques i jurídiques. Ara bé, si ets tan totxo que consideres que no són presos polítics i que el que estàs jutjant no és un conflicte polític llavors l'únic que estan fent és el ridícul i el joc a l'extrema dreta. Imaginem que aquests jutges jutgessin a Francesc Layret quan deia que volia: «Desvetllar l'esperit revolucionari de les masses, atiar la fe i l'optimisme del poble; dir-li, cridar-li que venia fatalment, necessàriament una fecunda transformació en la marxa de la vida pública [...] i que, per tant, tanqués les orelles a la veu dels pessimistes, al plany dels cansats i que no creiés ni es deixés influir pels que proclamaven que l'era de les revolucions havia acabat». Què farien amb ell? L'empresonarien també i després li dirien que no se n'ha penedit, que no ha interioritzat la culpa? Però vaja més que jutges sembla que tinguem capellans catòlics frustrats del tipus «el liberalismo es pecado». Són part del problema. I els agrada. Una mica de cultura general els aniria bé. Bé a Francesc Layret no li podrien fer res perquè en aquells dies els diputats tenien immunitat parlamentaria. De fet quan Companys guanya l'acta de diputat pel districte de Sabadell triga només 12 dies en tornar a Barcelona del penal de Maó. També és veritat que el Poder tenia altres «mètodes» contractava sicaris per assassinar els líders republicans com Layret o Salvador Seguí. Els jutges s'han acabat convertint en el perill més gran de la democràcia i la llibertat. Dinamiten tots els ponts de diàleg. I a sobre no se n'adonen. Quin poc nivell de conviccions democràtiques!