L’ACA i les aigües residuals de la Creueta

Àngel Vidal i Mascort - La Creueta

Fa uns anys l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) -empresa pública que depèn de la Generalitat de Catalunya- va projectar al municipi de Quart la construcció d’una nova depuradora per connectar-hi el clavegueram de les aigües residuals del poble de Quart i dels nuclis urbans de Palol d’Onyar, Vivendes Barceló i la Creueta.

Aquesta instal·lació es va construir a uns 200 metres del nucli urbà de la Creueta, al costat dret del curs del riu Onyar, delimitant amb el municipi de Girona (costat de la carretera de Sant Feliu).

La instal·lació ja fa temps que funciona, però incomprensiblement per causes que es desconeixen no es va executar la connexió de la Creueta a la nova depuradora, com s’havia projectat inicialment.

Per tant, des de fa molts anys -i ha seguit sent així des que va entrar en funcionament aquesta nova depuradora- tot el clavegueram d’aigües residuals de la Creueta desemboca directament al riu Onyar en tres punts diferents (dos al costat del Pont i l’altre uns cent metres més avall).

A l’estiu, degut al poc cabal d’aigua que baixa pel riu, les aigües brutes queden embassades al costat del pont, que a part de produir males olors, són uns focus d’infecció per a la salut de les persones.

Si qualsevol de nosaltres aboquéssim les aigües residuals a la conca del riu, l’ACA ens obriria un expedient sancionador i seríem sancionats, obligant-nos a solucionar el problema d’immediat. Però com que l’ACA és una empresa pública de la Generalitat que gaudeix d’immunitat institucional pot fer el que vulgui, com és aquest cas, que permet que les aigües brutes del clavegueram de la Creueta aboquin directament al riu Onyar, contaminant greument les seves aigües i el seu ecosistema. Quin exemple que ens estan donant!

Se sap que des de fa temps s’ha estat reclamant l’execució d’aquesta connexió a la nova depuradora que no es va voler fer quan era el moment, però els veïns de la Creueta ja estem tips que ens donin llargues dient que ja tenen previst fer-ho. Quin any serà això, senyors de l’ACA?

Mentrestant persisteix el problema, els veïns de la Creueta estem pagant religiosament el cànon de sanejament per abocar les aigües residuals al riu Onyar i no pel servei que se’ns hauria de donar

Els roures de Serra de Daró

lola arpa, SOS Empordanet - Peratallada

Fa un parell o tres d’anys, l’Ajuntament de Serra de Daró va decidir, amb molt bon criteri, plantar arbres a l’entrada del poble, per Parlavà.

Una quinzena de roures , a les dues voreres, que durant aquest temps havien fet una bona crescuda, oferint unes capçades espectaculars.

Quina ha estat la sorpresa de molta gent en veure que de cop, un bon dia, aquells exemplars contents i plens de vida apareixien mutilats i reduïts a un pal d’escombra! (quelcom més propi d’un llenyataire que no pas d’un jardiner... o potser d’algú amb dobles intencions).

Ens preguntem quin sentit té invertir diners en plantar arbres i amb tot el que comporta el seu manteniment, si després, quan ho has aconseguit, castigar-los amb una poda tan brutal.

La pressió per la presidència desmarca les opcions

Joan Janoiher I Sadurní - Forallac

Estem en un corredor amb afanys dispars, res no aconseguirem mentre les disposicions dels partits, és mantinguin en el seu ego personal.

No convé divagar en qüestions partidistes, si és cert que les negociacions reporten diferències de criteri, però, no caiguem al laberint de les incerteses, aquestes demoren la conveniència de formar un govern amb la identitat catalana.

Uns moments transcendentals envers a presidir la Generalitat, no s’interpreti com si només fos un càrrec honorífic, han de demostrar a la ciutadania que són vàlids per defensar els valors indiscutibles com a successors d’altres presidents, que sí varen aconseguiren fer història.

Sortir-se dels esquemes que perseguim donaria peu als opositors per desqualificar els marges de consens necessaris per una formació amb inquietuds de grans avenços per Catalunya. I demostrar el que representem, quan les mirades estan posades en nosaltres, per poder alliçonar les conductes que romanen pendents, i que precisem actualitzar-se com manen els manaments de la nostra idiosincràsia.

No defugim de la personalitat del poble, aquest és mereixedor de credibilitats, i només ens acontentaran si la capacitat dels partits actuen seguint els cànons dels nostres avantpassats demostrant el seny puntual en l’afer català.