12 de març de 2021
12.03.2021
Diari de Girona

Pancartes antimonàrquiques monàrquiques

11.03.2021 | 23:18
Pancartes antimonàrquiques monàrquiques

Catalunya és, amb diferència, la Comunidad Autónoma que més defensa la monarquia espanyola. Prova d'això són les pancartes als ponts d'autopista dient que Catalunya no té rei. Si Catalunya no tingués rei espanyol, no hi hauria precisament aquestes pancartes als ponts d'autopista per la visita del rei espanyol, de la mateixa manera que no té sentit insistir a dir que et prens una aspirina perquè no tens mal de cap. I si el catalanisme diu que els catalans no tenim rei, aleshores vol dir que tenim una República. Però resulta que tampoc la tenim, però ens diuen que l'estan construint. De traca.

Puc imaginar-me Felipe VI –sisplau, no tradueixin el nom al català com d'habitud, que m'agrada molt així, i a ell també– visitant Martorell l'altre dia i somrient en comprovar el suport dels seus súbdits catalans dedicant-li aquesta mena de pancartes. Mentre el catalanisme diu que no té rei, rep el rei a Catalunya però diu que no el rebrà. Disculpi, lector, si l'acabo de deixar KO sense pietat, però són les coses del catalanisme processista. No intentin explicar-ho a l'estranger, perquè naturalment ningú els entendrà i els prendran per ximples.

El catalanisme necessita més tenir rei espanyol que la monarquia espanyola mateixa. El necessiten per poder penjar pancartes dient que no tenen rei espanyol. Per això una república catalana seria fatal per a ells i per això la reclamen. Si la tinguessin no la podrien reclamar. Amb una república se'ls acabaria el gaudi de penjar pancartes dient que els catalans no tenim rei. No tindria gràcia fer-ho. L'orgull de dir que no tenen rei espanyol és superior a l'orgull de fer alguna cosa efectiva per no tenir-lo, com per exemple independitzar-se per no haver de passar-se la vida dient que no tenen rei espanyol. I és comprensible. L'orgull suprem consisteix a dir que no tenen rei. És indescriptible el plaer que els dona l'oportunitat de penjar pancartes quan el seu rei espanyol els ve a visitar. Necessiten tenir rei espanyol per exhibir superioritat moral dient que no en tenen. Es tracta de mantenir la realitat tal com està per poder protestar contra ella afirmant que no existeix. I treure pit, cofois.

El catalanisme utilitza el llenguatge per crear una realitat paral·lela virtual, però no pas qualsevol realitat virtual, sinó exactament la contrària a la realitat existent. Per exemple, la seva manera més efectiva per mantenir la monarquia espanyola és dient que estan fent una República. Mentre ho diuen no la fan, i mentre no la fan mantenen la monarquia espanyola. Jugada mestra, permetin-me el llenguatge processista. Cada cop que la monarquia espanyola sent als catalans dir que estan fent una república, la Zarzuela ho celebra amb xampany francès tot dinant després de visitar una cava a Sant Sadurní d'Anoia.

Imaginem-nos amb imaginació infinita que els espanyols decidissin enderrocar la monarquia. El catalanisme tindria un seriós problema. Per un costat li cauria la bava sentint-se per fi comprès pels germans comprensius espanyols, que és l'autèntic somni humit del catalanisme, rebre la comprensió i estima d'Espanya, o sigui just el contrari d'independitzar-se'n, no endebades, i en la mateixa línia argumental, el processisme necessita continuar sempre a Espanya per poder continuar dient que vol la independència. I per l'altre costat, com podria continuar gaudint el catalanisme dient que no té rei si no tingués de veritat rei? En una república espanyola no podrien dir que els catalans no tenim república, perquè aleshores voldria dir que tenen rei. I això sí que no. Ni parlar-ne. Perquè ens ho deixen ben clar: els catalans no tenim rei. O potser sí, per tocar la pera aleshores dirien cofois que tenen rei, encara que naturalment no tindrien monarquia. Cap problema, però. Ens dirien, per descomptat, que estarien construint la monarquia, igual que ara ens diuen que estan construint la república.

L'ultima perla del món invers processista s'acaba de produir. En aquest viatge recent del monarca espanyol Felipe a Catalunya els líders processistes han subratllat, dignes i cofois, que no anirien a la Zona Franca a rebre'l en la seva visita a la Seat. Per celebrar tal acte de coratge i dignitat han aprofitat per matar dos pardals d'un tret celebrant la victòria del Barça contra el Sevilla a la Copa del Rei. Del rei espanyol, naturalment. El mateix rei que diuen que no és el seu. En fi.

El més irònic del surrealisme catalanista és que, considerant la dubtosa salut mental d'aquest poble a força d'anys de jocs de paraules i de conceptes capgirats, és tota una sort que, tenint en compte que aquest estat mental és irreversible, continuïn en aquesta línia, perquè són exactament com aquell sonat que s'està quietet en un racó fent la seva però sense emprenyar més del compte, és a dir, es limita a fer el borinot penjant pancartes i a fer-se el pinxo, i per tant és del tot inofensiu. Perquè, imaginin-se vostès per un moment, fent un altre esforç inhumà d'imaginació, que aquesta colla un dia per atzar diví tingués a les seves mans una república catalana. Imaginin-se que comptés amb poder real per prendre decisions serioses de veritat, d'autèntica responsabilitat estatal, no com ara que només són simbòliques, fingides, per continuar sucant de l'autonomisme. Si ara, amb les decisions simbòliques i les del peixet que li permet Espanya fan sideralment el burro i enfonsen el país, no vull ni pensar què farien amb poder real. Riguin-se vostès del desastre actual de l'Estat espanyol, del qual naturalment caldria alliberar-se cames ajudeu-me. Res. Entre l'espasa espanyola i la paret catalanista, ja m'explicaran vostès l'esperança.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit