13 de març de 2021
13.03.2021
Diari de Girona

Governar

13.03.2021 | 00:57
Governar

Ara que es parla tant del model policial no està de més recordar dues coses que van passar en època de Maragall alcalde. Primera, els okupes van estar bastant callats però potser molts no saben que l'Ajuntament havia parlat amb ells i havia arribat a certs acords. A grans trets i sense voler dir que no hi haguessin hagut problemes, l'Ajuntament deixava ocupar llocs pendents de saber què s'hi faria a canvi que un cop decidit els okupes ho deixessin lliure. Segona, va haver-hi un moment durant el període olímpic que es va detectar que les webs dels moviments anti-sistema europeus feien una crida a instal·lar-se a Barcelona, la pintaven com una ciutat ideal per viure al carrer o a les platges i on hi havia llibertat per manifestar-se. L'Ajuntament amb els Mossos va fer el que havia de fer perquè no es produís una invasió de personal antisistema que podia provocar molts problemes. Afegiré una cosa viscuda. Era tinent d'alcalde de Blanes quan Adigsa va construir dos blocs d'habitatges protegits. A l'hora d'adjudicar-los volien aplicar un barem pel qual en aquells habitatges s'hi haurien agrupat una majoria de persones problemàtiques, pràcticament ningú que no fos drogoaddicta o conflictiu passava el barem. Aquests exemples il·lustren que una societat lliure no es fa responent als problemes sinó anticipant-se i tenint un model de seguretat a llarg termini. Portar-lo a terme inclou pactes i vigilar tot el que pugui posar-lo en perill. Està molt bé que es vulgui vigilar que les forces de seguretat tinguin protocols que compleixin els estàndards democràtics però sense model, pactes i anticipació no es pot defensar el model democràtic de convivència. Ara que es discuteix sobre el tema algú ho havia de dir.

Aquests dies també es discuteix sobre lleis i que el Parlament hauria de ser lliure per legislar passant per sobre de les resolucions dels tribunals i del marc legal. Crec que les lleis s'han de fer bé i s'han de poder complir. Els poso un exemple, quan era tinent d'alcalde de Blanes un dia em van venir els ecologistes molt contents dient-me que el Parlament de Catalunya acabava d'aprovar una llei de residus que era la més avançada d'Europa. La vaig mirar i vaig preguntar quantes empreses complien els requisits que imposava la llei i la resposta va ser que, molt probablement, cap. La segona pregunta va ser, hi ha una disposició addicional que contingui un pla per la seva aplicació progressiva? En ser la resposta negativa, els vaig dir que allò no era una llei democràtica, era una llei que obria la porta a l'arbitrarietat. Si no ho compleix cap empresa, o es denuncien totes i es crea un col·lapse als jutjats o només es denuncien les que em molesten i aleshores el poder o qualsevol ciutadà té a la mà un mecanisme arbitrari de sanció molt perillós. Es poden fer lleis que configurin el futur sempre que s'inclogui un pla realista per avançar a poc a poc fins assolir l'objectiu. Les lleis s'han de fer per ser complides sinó solen ser contraproduents.

Un altre exemple, poc després d'entrar a l'Ajuntament vam decidir que necessitàvem un bon secretari perquè necessitàvem fer realitat els projectes. A les reunions de l'equip de govern decidíem plans i objectius i, si volíem que es fessin realitat, es necessitava fer-ho legalment perquè si no es feia bé podien ser impugnades i es retardava la seva aplicació. El secretari era qui ens deia com es podien portar a terme els projectes dintre la legalitat. Saben els retards que es van evitar pel bon fer del secretari? Quan sento certs polítics parlar de què estem fent les millors lleis i veig que quasi cap s'està aplicant tinc una enorme sensació d'inutilitat i quan s'estan fent lleis que tomba el constitucional o altres tribunals potser ens hauríem de preguntar sinó ho estem fent malament. Potser si féssim cas dels lletrats del parlament moltes de les lleis avui suspeses podien haver tingut redactats que no xoquessin amb la legalitat i avui estarien vigents.

Alguns malpensats em diuen que es fa expressament per poder dir que l'estat no deixa fer les coses. També resulta curiós que Podem doni suport a una llei de llengües (patrocinada per ERC i altres) que juristes diuen que es inconstitucional quan els socialistes en tenien preparada una de constitucional.

Uns comentaris al marge. El Parlament europeu ha aixecat la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. La resposta ha sigut dir que el parlament europeu no és democràtic i JuntsxCat i TV3 ho han explicat dient que el 42% dels parlamentaris van votar en contra (fals, confonen abstencions i vots en contra) quan l'important és que el 58% va votar a favor. Em recorda un vell acudit sobre manipulació informativa. Anava d'una cursa en la qual només havien participat russos i americans, que guanyaven els russos. Un diari americà publicava la notícia dient que en una cursa en què participaven russos i americans (ometia el només), mentre els americans havien acabat segons, els russos havien sigut penúltims. Quedar clar, no?

Aquest divendres s'haurà configurat el nou Parlament català. Sembla que es mantindrà el cordó sanitari als socialistes. Que diferent del govern socialistes-PNB del país basc. Si realment es vol negociar una sortida, marginar els socialistes que han guanyat les eleccions i són claus per la negociació, no sembla el millor començament.

Resulta curiós que UP voti contra treure la immunitat als líders fugats i quan es discuteix sobre com distribuir les ajudes directes a empreses (la part que sigui dels 11.000 milions) s'oposi a que ho gestionin les autonomies. Estan a favor de l'estat autonòmic o fan teatre?

Dimecres Ciutadans ens va sorprendre. Haurem de tenir les antenes posades però sembla que l'estratègia de Rivera de només pactar amb el PP s'ha acabat. Veurem com afecta al tauler polític general.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit