Aquesta setmana s'ha sabut que l'assassinat de Samuel Paty, professor de Geografia i Història d'un institut d'ensenyament secundari de Conflans-Sainte-Honorine, població de la demarcació de París a mitjans del mes d'octubre passat, va ser fruit de la innocent mentida d'una de les seves alumnes. Aquesta, per tal d'amagar a la seva família que havia estat expulsada del centre per mal comportament, va acusar el seu professor de mostrar caricatures del profeta irrepresentable a la resta de la classe abans de convidar a sortir de la mateixa -això sí- els estudiants musulmans. Aquesta versió dels fets va ofendre sobremanera al progenitor de l'estudiant, que amb l'ajuda d'un activista religiós, va llençar una virulenta campanya contra el docent a través de les xarxes socials que un exaltat de la mateixa corda va decidir portar fins a les seves màximes conseqüències. A l'assassí, un jove txetxè de divuit anys que havia estat un antic refugiat i que passava per allà, se li ha d'agrair la decapitació com a mètode triat, no només com a sentit homenatge a l'heroi nacional Joseph-Ignace Guillotin, sinó perquè alhora ha fet mostra de la seva integració i gratitud amb el seu país d'acollida.

El pare de la nena ha declarat al judici, amb un cinisme que tira més enrere que l'halitosi política, que en realitat les caricatures l'importaven poc, que ell va ac?tuar per l'enuig que li va provocar l'expulsió de la seva filla, que només volia ser un bon pare i, és clar, promoure una campanya falsa i visceral auspiciada per l'extremisme religiós contra el professor, el sempitern representant del Mal a la terra per fer la guitza a nens i nenes de totes les edats, va ser la millor idea que va passar-li pel cap. Realment entendridor. El personatge no només mereix ser nomenat pare de l'any sinó fins i tot rebre el Premi Nobel de la Pau, un guardó que de fet ja sol recaure en celebritats que confonen tolerància amb odi i raó amb rigor mortis cerebral. De fet, per acabar de subratllar l'intel·lecte del paio, afegir la seva creença que mai va imaginar que les falsedats esbombades copsessin a terroristes, perquè tothom sap que a les xarxes socials, el que més s'hi troba és bona gent, amor i savoir faire.

Si una cosa demostren els fets és que combinar menors, xarxes socials, extremismes de qualsevol tipus i pares amb mancances neuronals, pot desembocar en eixelebrades exaltacions d'imbecil·litat psicopàtica. Solució? Un expert em diu, mig de broma, que fins que no condicionem la paternitat -i ja que hi som, també el dret de vot- a la superació d'uns tests bàsics de raonament, no n'hi haurà cap. Sigui com sigui, mentrestant, podem continuar actuant a posteriori, sortint al carrer a donar mostres públiques de suport a víctimes i familiars, entrecreuant els dits perquè els tribunals no engreixin més l'absurd o lamentant-nos de per què moltes lleis no s'avancen mai a desgràcies sobradament anunciades.