13 de març de 2021
13.03.2021
Diari de Girona

Laura Borràs, presidenta del Parlament

13.03.2021 | 00:57
Laura Borràs, presidenta del Parlament

El passat 14 de febrer, en l'article d'urgència sol·licitat per la direcció del diari, vaig escriure «Illa com Arrimadas» i així es publicà. Vaig tenir crítiques, fins i tot en aquestes mateixes pàgines. El dia 22 vaig mirar de donar raons i vaig parlar de la poca cintura política dels líders socialistes (Illa i Iceta) per anar amb pinyó fix i no urgir la taula de diàleg ni la desjudicialització de la política. (Ara, els comuns també han perdut la seva gran ocasió! Incomprensible, la inòpia de Jaume Asens.) Responia als quatre mantres de la campanya del senyor Illa i afegia que sense comptar amb l'independentisme, Espanya mai no entendrà res de Catalunya. El 155 no va ser gratis. Quan els socialistes catalans s'adonin que alguna cosa hauran de fer per fer-se'l perdonar, començarem a anar bé. Els fets m'han donat la raó. Ara puc afegir que, aquella mateixa nit de les eleccions, vaig fer dos mails a dos exalumnes. A Ferran Pedret, felicitant-lo (em va respondre i m'alegra que sigui a la mesa del Parlament en representació de la nova generació del PSC-PSOE) i a Laura Borràs, un mail que encapçalava així: «Molt Honorable Presidenta del Parlament». No em va contestar, però els fets m'han donat la raó.

El discurs d'ahir de Borràs va ser coratjós i arriscat. Coratjós, perquè, enllà de confessar que havia renunciat a la zona de confort d'entrar al govern, va deixar entendre moltes coses. La més important, que mentre hi hagi presos polítics i exiliats, encara masteguem els vidres de l'anormalitat. Ni un sol cop va citar Roger Torrent. La seva referència del Parlament va ser Carme Forcadell. (I els presidents esmentats foren Torra, Puigdemont i Macià). Arriscat perquè es va comprometre a fer del Parlament la casa de la paraula sense límits, portant la independència del poder legislatiu fins a l'extrem, enllà dels poders executius i judicials. Espanya, quan se sent provocada i desafiada, sol respondre com un brau ferit. I estant com està sota l'espasa de Dàmocles de les togues, no sé si Laura Borràs tindrà un capot prou gran per torejar-la.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook