14 de març de 2021
14.03.2021
Diari de Girona

Ja tenim futura presidenta màrtir

13.03.2021 | 23:51
Ja tenim futura presidenta màrtir

Recordo una conferència de Marta Rovira (ERC), actual exiliada de luxe a Suïssa, pronunciada a Tribuna de Girona l'octubre de 2013, per explicar «els fonaments del nou país». «Una República lliure de corrupció», va proclamar, com si el pas d'un Govern autonòmic a una República portés implícita la desaparició, per art de màgia, d'una corrupció institucionalitzada a Catalunya des de fa dècades. Com deia el poeta nord-americà Robinson Jeffers, «la corrupció no és obligatòria».

De moment, potser perquè encara només som una autonomia, ERC ha pactat amb JxCat que una acusada de corrupció, Laura Borràs, presideixi el Parlament de Catalunya. No està malament, començar la legislatura amb una investigada per falsedat documental, frau, prevaricació i malversació de cabals públics convertida en la segona autoritat del país. Ja arriba imputada de sèrie. Sobretot després que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, manifestés, fa amb prou feines un mes (estàvem en campanya electoral; ara s'han de repartir el poder i els càrrecs), que «si Laura Borràs fos d'ERC se li requeriria deixar de ser candidata». És clar que sempre es pot recórrer al discurs oficial de «represaliada política», «no confiem en la justícia espanyola», i fins a assegurar que els mails de Laura Borràs, que tots hem llegit, ells també, són un muntatge del CNI amb la col·laboració de Vox, que algú s'ho empassarà i ho difondrà a les xarxes socials

ERC sempre ha mirat cap a un altre costat amb la corrupció de Convergència, i la seva actual confluència. Pel bé del país, per descomptat. Recordin quan una regidora d'ERC a Torredembarra va explicar a Junqueras la corrupció que s'estava gestant al seu ajuntament, origen de la causa del 3%, una extensa trama corrupta. Junqueras va fer com si sentís ploure. Com els ultranacionalistes de la CUP, que sempre tiren la pedra i amaguen la mà. Per rentar-se la cara, es van abstenir sabedors que facilitaven la presidència de Laura Borràs.

Després de les eleccions del 14-F, alguns analistes, amb més ingenuïtat que conscients de la realitat política d'aquest país, van creure que el mapa parlamentari s'havia mogut cap a posicions més dialogants i racionalistes. La composició de la Mesa del Parlament indica tot el contrari. Els partits independentistes, amb el 51% dels vots, copen el 70% dels llocs designats: 5 càrrecs contra 2. Democràcia a la catalana. O a la veneçolana? Sembla que Catalunya encara no ha tocat fons en la degradació social, econòmica i política que ha promogut l'independentisme els últims deu anys, i aquesta legislatura pot ser un impuls més cap a un abisme sense retorn. Si tot segueix el seu curs, d'aquí a un any, aproximadament, tindrem una presidenta del Parlament condemnada, que passarà a engreixar l'atapeïda llista de màrtirs d'aquest país. Laura Borràs no va fer cap referència a la crisi econòmica en el seu discurs, probablement perquè desconeix què és això. Ella va signar divendres un vitalici. No oblidin que cobrarà 140.677 euros anuals mentre sigui presidenta, 112.541 euros anuals durant una legislatura sencera quan deixi el càrrec i 84.406 euros anuals el dia, encara llunyà, que es jubili. Què l'importa la crisi? «La gent que escull polítics corruptes no són les seves víctimes, sinó els seus còmplices», deia George Orwell. A Catalunya, els còmplices es compten per desenes de milers.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook