No podem anar bé de cap manera, si col·loquem a presidir una cambra legislativa una completa analfabeta en lleis i en qui sap quants àmbits més, uns quants segons s'intueix. Quan Laura Borràs assegura que el mandat popular està per sobre dels tribunals, en realitat està reconeixent a crits que no té altre mèrit per dedicar-se a la política que fer-se fer a mida vestits grocs per mostrar en ocasions assenyalades. I que la papallona groga que llueix a la pitrera és escapada de les que li omplen el cap.

La voluntat popular per sobre de la llei és un concepte que avergonyiria un estudiant de primer de Dret, fins i tot al que només ha trepitjat el bar de la facultat, però sap que ni posant-se d'acord tots els companys serà lícit marxar sense pagar. A Laura Borràs li agradaria que la voluntat popular, o el mandat, o com li digui, valgués més que la llei, perquè deu ser l'única manera que té de salvar-se de la inhabilitació que li penja al damunt.

Des que el poble, passant per sobre de la llei, va votar deixar anar Barrabàs i crucificar Jesús, els mandats populars han perdut prestigi, entre altres coses perquè el poble és idiota per definició, és a dir, manipulable. D'això es valen tots els populistes del món, i els catalans al capdavant. Quan Javier Marías escriu en el seu darrer llibre que les masses senten fascinació per tot el que sigui anomalia, mental o física, no puc evitar pensar en els darrers presidents de la Generalitat i en la nova del Parlament. El motiu, raona Marías, és que a molta gent la reconforta aquesta idea: si aquest imbècil pot governar -o presidir-, jo també podria.

Imagini la grandiosa Borràs què passaria si la voluntat popular decidís que tota política acusada de malversació de cabals públics, falsedat documental, frau i prevaricació, fos enquitranada i emplomada, com es feia al far west amb els mangants. Presidit des d'aleshores per un estruç, ningú es prendria seriosament el Parlament català, com no fos algun zoòleg, atret per les extraordinàries dimensions de l'animal. Millor no temptar la sort Laura, que per prendre'ns a broma el Parlament català no cal una au corredora a la presidència, n'hi ha prou d'escoltar qualsevol intervenció dels membres del governet els darrers anys.