Estem arribant a un alt nivell d'estupidesa. No trobo paraula més apropiada per designar el que veig cada dia. Vivim en una societat que tot ho encasella i d'una forma determinant segmenta a uns i altres. Crec que moltes persones són la hipocresia que nega l'espai als que no pensen igual que ells. Dit d'una altra manera (somric), molts estan a mercè del sistemàtic. I no reconeixen altres models de vida... Em sembla interessant abordar el tema de l'«encasellament». Convindran amb mi els lectors que al seu costat es retrocedeix més que s'avança.
En algun moment deixarem de ser la necessitat, que amb regularitat, imagina dos estils d'existència? Ja està bé de pretendre dividir-nos als homes i les dones. Cony, ja està bé. Soc dona, i a hores d'ara passo de tancar-me en el diagrama del feminisme i veure en l'home una oposició. Tot allò (opinió subjectiva) que desentén el que és humà i es presenta per gèneres no em convenç. En altres èpoques hi va haver un feminisme que es conqueria amb els èxits de la ment i la reflexió. A dia d'avui (opinió subjectiva) el tret més essencial del feminisme és el fàstic a l'home i les seves derivades. La vida ens obliga a conviure tots junts, per tant, deixem de ser la complaença de l'histerisme i procurem no encasellar a ningú. Enfrontar-se amb els altres, per ser homes o dones, és no acceptar que, al costat de moltes temptatives desesperades, es mouen diversos interessos.
