La Comissió Europea va aprovar el 4 de març la Recomanació (UE) 2021/402, «sobre un suport actiu eficaç per a l'ocupació després de la crisi de la COVID-19 (EASE»). La Recomanació subratlla la importància que han tingut, i segueixen tenint, les polítiques públiques per contenir la crisi, i l'important paper jugat pel finançament europeu posat ràpidament en marxa per enfrontar-se als efectes d'aquella sobre la vida econòmica i social. Ressalta que les economies de l'immediat futur es basaran en nous models de consum, provocats tant per la crisi com per l'aposta comunitària de doble transició ecològica i digital amb l'ajuda del Pacte Verd Europeu, i que això requerirà la readaptació d'empreses i treballadors, amb la necessitat immediata de polítiques formatives que possibilitin un trànsit ordenat i evitin que es produeixi una desocupació permanent per als que no hagin pogut participar en mesures eficaces de perfeccionament i reciclatge.

Una primera mesura proposada és concretament la posada en marxa de «incentius a la contractació i a la transició i suport a l'emprenedoria», sent la seva finalitat «promoure la creació d'ocupació de qualitat i donar suport a l'ocupabilitat dels treballadors, i acompanyar les transicions en el mercat laboral des dels sectors en declivi cap als sectors en expansió, en particular als sectors ecològic i digital».

Aquestes mesures han d'anar acompanyades de les regles i controls adequats per vetllar perquè siguin dirigides a col·lectius que les necessitin i de forma temporal, reduint-se gradualment les ajudes que puguin concedir-se a mesura que avanci la durada del contracte i vetllant perquè acabin convertint-se en contractacions estables, sent necessari que vagin acompanyades de polítiques formatives adequades i, si s'escau, valorar en quina mesura han de prestar atenció a la «dimensió regional» de les necessitats d'aquest mercat, així com la presa en consideració de les necessitats de les PIMEs i dels sectors d'activitat que pateixen «una especial escassetat de capacitats», sempre, insisteixo, des de la perspectiva d'aconseguir l'estabilitat de la població treballadora acollida a les mesures contractuals i formatives.

En la línia de potenciar l'emprenedoria, es demana per la Comissió als Estats membres l'adopció de mesures de suport en forma de subvencions, préstecs i capital per a empreses emergents, i regular un millor accés a la protecció social per als treballadors per compte propi. També en aquestes mesures haurà de prestar especial atenció a la participació de persones «de grups infrarepresentats i desfavorits» i novament en línia amb la decidida aposta pel canvi de model econòmic, «per als projectes socials, ecològics i digitals».

Pel que fa als incentius a la contractació temporal és ben conegut el debat sobre l'eficàcia d'aquesta mesura, havent-se formulat crítiques a la mateixa (a Espanya el debat és recurrent) per considerar que en moltes ocasions les contractacions s'haguessin formalitzat sense aquesta ajuda econòmica, i que no han beneficiat els col·lectius que més les haguessin necessitat, per la falta d'un disseny adequat. No qüestiona la Recomanació que això pugui passar, tot i que posa molt més l'accent en els aspectes positius que al seu parer té la mesura, sempre que, es reitera, se seleccioni molt bé el o els col·lectius als quals vagin dirigides i s'acompanyin d'adequades polítiques formatives. Si bé reconeix, ja que això ha estat posat de manifest en nombrosos estudis, que pot existir el risc de creació de llocs de treball que en qualsevol cas ja s'haurien creat sense aquelles mesures, és de l'opinió que pot mitigar aquest risc «mitjançant l'orientació i el seguiment, i de requisits de manteniment de l'ocupació», afegint a continuació, i prestant especial atenció a la situació actual econòmica, que «el risc és menor en un context de crisi, en què és més probable que les mesures de contractació i reciclatge tinguin un impacte positiu».

El segon bloc de mesures s'inclouen dins de la genèrica denominació d'«oportunitats de perfeccionament i reciclatge i mesures de suport», cridant els Estats membres a una revisió de les seves polítiques de formació per possibilitar que arribin a la major part de la població i que responguin a les necessitats del mercat de treball, amb perspectives d'atendre les necessitats futures, al mateix temps que es reforcen els mecanismes de validació de l'adquisició de l'aprenentatge i experiència adquirida fora dels circuits educatius i formatius formals, animant a concedir «microcredencials» que puguin facilitar «la portabilitat i el reconeixement dels resultats de l'aprenentatge adquirits durant cursos breus o experiències d'aprenentatge».

En molt directa i estreta relació amb els dos blocs de mesures anteriors es troba el tercer, que és de «més suport per part dels serveis d'ocupació a les transicions laborals», que no és sinó un desig del seu bon i eficaç funcionament per donar respostes adequades a les necessitats del mercat de treball, amb l'obligada implicació de cada estat per dotar-los en el seu àmbit territorial de «les capacitats operatives necessàries per prestar directament, o contribuir d'una altra manera, a la prestació de les diferents formes de suport que es requereixen, que són el suport personalitzat a les persones demandants d'ocupació (cal recordar, només a títol d'exemple a Espanya, que en l'Estratègia d'activació per a l'ocupació i en el Pla Anual de Polítiques d'ocupació s'inclouen l'orientació, formació, oportunitats d'ocupació, igualtat d'oportunitats en l'accés a la mateixa, i la potenciació de l'emprenedoria) i als que s'han vist afectats per processos de reestructuracions empresarials i que requereixen de la readaptació dels seus coneixement i aptituds professionals per poder seguir en el mercat de treball (cal recordar novament que a Espanya aquest col·lectiu ha estat inclòs amb caràcter preferent dins de les polítiques formatives).

I bé, la Recomanació deixa per al final allò que és més rellevant per a tots els Estats membres, que és, a més de la su?pervisió i avaluació de les mesures que s'adoptin a fi i efecte de garantir un ús eficient dels recursos econòmics dis?ponibles, l'obligació d'incloure totes les mesures que s'adoptin per donar compliment als objectius marcats per aquella en els Plans de recuperació i resiliència que s'han de presentar a la Comissió per rebre fons econòmics del Mecanisme de recuperació i resiliència, indicant molt clarament que «la subvencionabilitat d'aquestes mesures dependrà, entre ?altres criteris, de la seva adequació a l'abast i els objectius del mecanisme, la seva contribució a donar resposta als desafiaments identificats en les re?comanacions específiques per país adoptades pel Consell en el marc del Semestre Europeu i la seva complementarietat i ?coordinació amb altres programes i ?instruments de la Unió, amb vista a fer un ús ple i òptim del suport disponible».