Cartes

Jordi Turon Valentí - Girona

A l'article «Gustos» de Pep Prieto de la setmana passada, hi ha el tòpic que totes les opinions són vàlides i respectables. Es queixa dels que les menystenen i reclama educació. Però no posa cap exemple i, per tant, em cenyiré a la seva última frase: «Es confon tenir opinió sobre una cosa amb tenir raó».

Ben cert, sovint hom expressa una opinió com si fos una evidència, sobretot, crec, en el sentit positiu: Aquesta sèrie és boníssima! Però vostè proposa, Sr. Prieto, una castració: extirpem els arguments sobre les obres de creació, perquè són un fet subjectiu. L'art no es pot valorar, diu? L'artesania, tampoc? No cal aprendre l'ofici? Respecto sense reserves el gust de tothom (aquesta sèrie m'ha agradat moltíssim), però no l'expressió valorativa d'aquest gust (és boníssima) si no s'argumenta.

Les limitacions de les xarxes no permeten raonaments, en general, però què passa quan els festivals premien una pel·lícula com Estiu 1993, per exemple? Genial, excelsa, imprescindible per a la gent de bon gust, van opinar els grans entesos Jordi Basté i Màrius Querol a RAC-1. Arguments? Cap, ni un. Els havia emocionat, ànimes sensibles. M'he d'ofendre com vostè, si a mi em va desagradar i molt? Vaig trobar-la farcida de plans allargassats fins a la vacuïtat, insípids. I la càmera a la mà em mostrava una masia de parets tremoloses que em trontollaven al cervell.

No totes les opinions són producte del raonament i, per tant, no totes són equivalents. Em sembla, Sr. Prieto, que quan afirma que la simple juxtaposició d'opinions enriqueixen el personal és opinió simplista, gens raonada i equivocada. L'enriquiment vindrà, en tot cas, de la discrepància argumentada i de la capacitat dialèctica que tingui el personal.

En record de l'amic i artista Martirià Masdevall

Ramon Fàbrega Prujà - Maià de Montcal

El passat 26 de febrer, després d'una llarga malaltia, ens va deixar l'amic Martirià Masdevall. En Martirià era una gran artista que treballava el ferro forjat. Ens coneixíem de feia molts anys, quan jo em dedicava a fer artesania d'alabastre pel turisme.

Si hagués d'explicar la seva vida laboral en destacaria tres etapes. La primera, quan treballava a l'empresa Tubert, en la qual ja va aprendre a forjar el ferro. Després, quan va anar a treballar a Barcelona al taller de l'escutor Monjo, on va aprendre tècniques de modelatge i escultura, i la tercera, quan va anar a l'empresa Sarquella.

Era un gran artista elaborant escultures figuratives, bustos, ocells... amb ferro forjat i soldadura.

En Martirià es va casar amb la Dolors de Serinyà i van viure molts anys en aquesta població, on tenia el seu estudi-taller. Un cop es va jubilar es van traslladar a viure a Banyoles.

En el decurs dels anys vam establir una bona amistat i amb la seva dona i l'Angelina, la meva esposa, vam realitzar moltes excursions. Recordo les anades a la Mare de Déu del Mont o quan anàvem a collir bolets, cosa que li agradava molt. Malauradament va arribar la pandèmia i durant aquest últim any no ens vam poder veure. La nostra amistat es va mantenir gràcies al telèfon fins que la seva veu es va anar apagant. Martirià, descansa en pau.