Vista la jugada de Pablo Iglesias, un ja dubta de si l'encara vicepresident del Govern prefereix estar al Govern o a l'oposició; al Govern de Sánchez o a l'oposició contra Sánchez des de Madrid i, previsiblement, també contra Díaz Ayuso, a la qual les enquestes, volatilitzat Ciutadans, donen la revàlida el 4 de maig amb l'inevitable suport de la ultradreta.

A priori, més que una bona jugada per l'esquerra sembla un moviment destinat a la pròpia supervivència d'Unides Podem, a la baixa en les últimes cites electorals. El PSOE fa la sensació d'haver renunciat a les eleccions a Madrid, la convocatòria de les quals els ha agafat a contrapeu presentant Gabilondo, un candidat tan amortitzat com desaparegut durant la pandèmia. El concurs del líder de Podem persegueix, per tant, una mobilització d'electors que amb Gabilondo al PSOE sembla improbable per poc il·lusionant, però en la distància curta li llança un desafiament a Iñigo Errejón per crear un front en l'autonomia que eviti deixar als socialistes el camí expedit cap al vot útil i cap a l'espai de centre que lliurarà a herència Ciutadans, que previsiblement es repartiran els dos grans partits.

La jugada del vicepresident primer s'assembla més a un intent per aturar la sagnia de vots dels morats que a una estratègia pensada per prendre-li la Comunitat de Madrid a Isabel Díaz Ayuso. Per Podem, el mateix que per a Ciutadans, les eleccions madrilenyes (les del 4 de maig, no les que s'han de convocar d'aquí a un any i mig) representen el punt d'inflexió per a posteriors cites davant les urnes. Un fracàs a Madrid abocaria Podem a arrossegar els seus mals resultats fins a les següents eleccions generals, i per llavors la seva debilitat podria ser tan majúscula que deixaria els socialistes gairebé sense oposició pel seu flanc.

El que està fent Pablo Iglesias, per tant, és empetitir el camp per evitar encaixar més gols. El sorprenent és que s'ofereixi d'aliat al seu antic amic Iñigo Errejón, al qual va purgar com a tants altres companys de viatge en una de les majors guerres caïnites de la política del segle XXI. Està per veure quines condicions posa el líder de Més País per perdonar el seu germà.