17 de març de 2021
17.03.2021
Diari de Girona

Recordar

17.03.2021 | 00:04
Recordar

Doncs ha fet un any de la pandèmia, l'estat d'alarma i el confinament. Costa de saber què fa més impressió, si el fet que ja hagin passat 365 dies d'aquesta història o la normalització que ha implicat d'algunes anomalies que transcendeixen la mateixa emergència, com el toc de queda o determinades restriccions que encara és l'hora que demostrin la seva veritable eficàcia. El cas és que l'efemèride és dura per moltíssims motius, malgrat que alguna millora sí que hi ha. La més important, per descomptat, que ha baixat el nombre de víctimes mortals i pacients ingressats, i també que ja tenim vacuna, encara que s'administri amb uns tempos una mica desconcertants. Però també estem pitjor en algunes coses. Soc dels que pensa que no s'havia d'aprendre res de tot això, perquè sempre que s'apel·la a la suposada pedagogia d'una catarsi hi ha un repunt de moralina. Més que res, perquè encara que ens entossudim a globalitzar-ho tot, hi ha contextos que cadascú viu com vol o pot. No es tracta d'aprendre de les desgràcies, sinó d'evolucionar prou com a espècie per evitar que passin. Però és evident que, si bé aprendre és un concepte que s'hauria de separar dels punts d'inflexió, constatem dia rere dia que com a societat ens dirigim a una repetició d'errors. Fa la sensació que, a mesura que avancem cap a la immunitat col·lectiva, reprenem els mals vicis de la vella normalitat. Efectivament no es tractava d'aprendre res, però tampoc caldria tornar a uns costums que ja estaven corroïts abans de la pandèmia. De fet, potser el veritable problema ha estat, i és, que n'hem fet prou amb una millora de les estadístiques i una represa de la quotidianitat per oblidar-nos de la falta de certeses que, fa un any, ens van abocar a una reclusió forçada de la qual pagarem molt temps les conseqüències. S'entén que es vulgui tornar a això que anomenem «normalitat», però no estaria malament que alguns dels debats que es van obrir durant la primera onada persistissin després de la vacunació. Perquè, al final, si passa tot això i reincidim en allò que ens feia disfuncionals en tants fronts, haurem perdut (encara més) el temps. I justament això, el temps, és el que ens defineix, el que ningú no ens torna ni tenim una alternativa per compensar-ho No és tant una qüestió d'aprendre com de tenir memòria. Només cal tenir present que, només uns pocs dies abans del confinament, semblava impossible que pogués passar i que un any després estaríem com estem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit