Cartes

Josep Maria Bosch - Girona

S’ha parlat de l’escrit del rector de Sant Narcís, en la zona particular del Full Dominical, en què, de manera molt discreta i mesurada, demanava als fidels de votar per opcions catalanes.

La cosa no hagués tingut recorregut mediàtic si no hagués estat pel fet que un conegut periodista va treure les seves paraules de context. Com que segueixo les cartes al diari, vaig poder llegir-ne dues, sobre el tema: una d’una persona molt coneguda a Girona, una bellíssima persona, amb idees un xic «singulars» i l’altra d’algú que escrivia des d’un poblet de Navarra i que feia palesa la seva mala educació i un cert esperit supremacista… tal com es diu ara.

En els mateixos dies que això succeia, a Madrid, tenia lloc una exaltació descarada del nazisme, al mateix cementiri de La Almudena, en què hi participaven, entre molts d’altres, un sacerdot i, aquí, el ressò mediàtic fou mundial, gràcies a les televisions… Per això m’ha cridat molt l’atenció que, buscant per internet, no he trobat cap crítica d’aquelles mateixes persones. De seguida m’ha vingut a la memòria allò de «la palla en l’ull de l’altre i la biga en el propi». Més encara, això ens està dient que «contra un demòcrata -i si és català, més- tot s’hi val... Contra uns feixistes… no ens hi atrevim, i menys si combreguem, encara que sigui només un xic, amb les seves idees.

Sort que, pocs dies després, en Pere Reixach ens deleita al Diari de Girona, amb un article magistral que no només «posa el dit a la nafra», sinó que explica, pèl a pèl, allò correcte i allò incorrecte en el fet del mossèn… us recomano llegir aquest article… de 10!

Alternativa 3

Josep Baella Isanta - Girona

Títol del llibre de L. Watkins, D. Ambrose, C. Miles, publicat el 1978, en el qual fa una anàlisi de la situació mundial, i l’alternativa davant un més que probable col·lapse de la terra. Ficció? Recull un documental del 1977, d’una cadena de televisió britànica.

Segons els autors, hi hauria un pla per anar preparant la possibilitat d’habitar altres planetes. A la cara amagada de la lluna, Aldrin i Armstrong van adonar-se que no eren els primers. Tant a la Lluna com a Mart, la tecnologia ja havia fet possible l’arribada. Científics desapareguts i altres formarien part del projecte.

Avi Loeb, catedràtic d’astronomia de Harvard, acaba de publicar Extraterrestre. Per Avi Loeb, «l’Oumuamua», com n’hi van dir, és la primera evidència de vida i tecnologia extraterrestre. Mai s’havia observat un objecte interestel·lar en el nostre sistema solar. Revela uns nivells de brillantor similars als d’un metall brillant, i no va quedar subjecte a la gravetat del Sol, quan va sortir a tota velocitat.

SpaceX d’Elon Musk ja ha realitzat un calendari de la colonització de Mart. El 2024 podria començar el primer amartizatge tripulat. El 2025 arribarien cinc starships plens de càrrega i robots. El 2027 arribarien els primers humans, etc., i el 2050 ja estaria establerta una nova humanitat.

La NASA ha publicat fotos digitals amb color de la Missió Clementine del 1994, que revela el veritable color de la Lluna i estructures, amb increïbles colors que sempre se’ns havia negat. La pel·lícula 1Anunnaki del director Jon Gress, l’any 2006, per raons desconegudes es va censurar la seva producció; estava basada en el treball de Zecharia Sitchin sobre la cultura sumèria.

Torejant cínics

Cesca Barti Comalat - Banyoles

En la meva opinió, una persona cínica és aquell ésser que va viure moltes decepcions, subestimacions i disgustos, i en comptes d’aprendre d’ells es recrea en no confiar en ningú, presumeix que no espera res de ningú; el seu disgust és tal que gaudeix amargant els moments positius d’altres amb comentaris agres; és un ésser moralment pobre i amargat que no sap compartir de cor amb la gent que li vol bé, tampoc de les coses belles de la vida, i sempre té una actitud o comentari que deprimeix la situació. Són éssers dignes de compassió, encara que molt difícils per conviure; es tracta d’ànimes molt ferides, reticents a l’aprenentatge i superació. La majoria són inconscients, ni s’adonen del mal que fan.