A l'últim programa de FAQS de TV3 l'expresident de la Generalitat Joaquim Torra es va expressar com en ell és habitual, clar i català, i en el transcurs de la seva intervenció va quedar ben palès que és fonamentalment un home bo, una gran persona i sobretot un patriota i que el seu ideal, pel qual sempre ha lluitat, ha estat arribar a veure una Catalunya independent. Va assolir el càrrec per vertadera carambola carregat de nobles intencions, però en el temps que el va ocupar es va haver d'enfrontar, al marge de la terrible pandèmia del covid-19, que va ser el que més maldecaps li va proporcionar, amb tota classe de problemes, inconvenients i joc brut per part de molta gent propera i una brutal repressió per part de l'Estat espanyol, que va escollir la via judicial per acabar amb el conflicte català. El president, que representava la il·lusió de milions de ciutadans que creien que la causa de la independència anava per bon camí, es va trobar amb uns socis de govern infidels, un president del Parlament que ni tan sols va defensar que li retiressin l'escó de parlamentari, fins i tot sense cap sentència ferma que avalés tal actuació i, àdhuc, va ordenar desconnectar-li el micròfon perquè no pogués votar. Tot això ben amanit amb uns atacs ferotges per part de tots els poders fàctics, del Govern central i de l'estament judicial que no van parar fins a aconseguir inhabilitar-lo per una futilesa, com va ser no ?despenjar a temps una pancarta demanant la llibertat pels presos i exiliats polítics.

Joaquim Torra és un polític que té una característica molt especial que el diferencia dels altres: la seva condició política és que no té condició política. Gaudint d'una situació molt còmoda va voler ficar-se en política perquè creia fermament i honesta que podia prestar un gran servei al país, al seu país que tant estima, i així fer realitat els anhels de molts i molts catalans que creuen que la independència de Catalunya és quelcom no només desitjable sinó també imprescindible. Tots ells estaven convençuts que la cosa anava de debò i per això li varen atorgar incondicionalment la seva confiança. És ben cert que la cosa no va sortir bé com ell volia, més aviat jo diria que va sortir malament, però a qui no es pot culpar del que, de moment, ha estat un fracàs, és al president Torra, que és qui va ser suficientment valent per acceptar el càrrec de la presidència en uns moments vertaderament caòtics i envoltat d'unes circumstàncies totes adverses.

Tothom que va veure l'últim FAQS a TV3 va poder presenciar que quan encara estava calent el seient que havia ocupat el president dos voltors presents en el plató, que no eren precisament espanyols, no en tingueren prou amb menys?prear-lo feroçment, sinó que varen tirar-se en picat intentant destruir-lo, ambdós totalment mancats de raons objectives i només basant-se en opinions pròpies de miserables i arguments subjectius. Però per molt que intentin desacreditar la seva figura, no tinc cap dubte que a mitjà o llarg termini les futures generacions de catalans veuran com a les façanes de les avingudes, carrers i places de les ciutats i viles de Catalunya, per identificar les vies, hi lluiran plaques amb el nom President Torra.