Aquests dies el món polític està en ebullició. Lamentablement cap dels moviments que s'estan donant tenen a veure amb problemes reals. En temps de pandèmia, amb una crisi econòmica galopant i amb els fons europeus a l'abast per intentar modernitzar i fer sostenible el nostre teixit productiu, la desestabilització política és el menys recomanable. Entre tant soroll, el govern Sánchez, que ja va ser proactiu per a la creació dels fons europeus de recuperació, està treballant perquè serveixin per al que han de servir. El pla general presentat a Europa i els plans concrets com el del cotxe elèctric, la fàbrica de bateries o els de digitalització són exemples que el govern està treballant en allò que importa. No obstant, continua la política teatre i avui comentaré com es preveu la nova legislatura a Catalunya. Tindrem temps de comentar els focs de Múrcia i Madrid i les seves conseqüències.
A les eleccions del 2017 Junts va superar ERC, els independentistes van sumar majoria de diputats gràcies a la llei electoral espanyola vigent que prima les zones favorables a la independència i Puigdemont no va complir la promesa de tornar a Catalunya si guanyava. L'acord Junts-ERC va donar la Presidència de la Generalitat a Junts, que va elegir Quim Torra, un activista sense experiència de govern que va actuar com a tal i es va declarar vicari del fugat, i la presidència del Parlament a ERC, que va elegir Roger Torrent, un home provinent del municipalisme i que va intentar mantenir el Parlament dintre de la legalitat. El govern va ser un fracàs, amb contínues discussions que l'han fet inoperant, mentre ERC proposava negociar, Torra boicotejava les reunions i el desgovern ha portat a una decadència de Catalunya fins a límits inimaginables. Si el 2017 les eleccions les havia guanyat Ciutadans, el 2021 les va guanyar el PSC però els independentistes continuen amb l'opció de demonitzar tot el que no defensi la independència.
En l'actualitat el procés per intentar formar govern sembla que ens porta a un nou govern ERC-Junts amb el suport de les CUP. Es tracta d'una repetició del govern anterior amb un canvi de cromos entre ERC i Junts. Ara la Presidència de la Generalitat sembla (encara no hi ha acord) que l'ocuparà Aragonès (ERC), l'actual vicepresident, i la Presidència del Parlament l'ocuparà l'activista de Junts Laura Borràs, tot amb el consentiment de les CUP, que per un lloc a la mesa del Parlament han passat per alt la imputació de Borràs per corrupció. Com deia en el títol un canvi de cromos per deixar-ho tot igual, per tornar a una fórmula fracassada. Quim Torra va dir fa més d'un any que el govern estava esgotat i ara ens proposen una continuació sense més, sense cap indici que res hagi canviat. Ara mateix l'única cosa que sembla unir les diferents veus de Junts és la confrontació mentre ERC diu apostar per governar i negociar. És clar que ERC també deia apostar per un govern d'àmplia base però, a l'hora de la veritat, no sols ha fet un cordó sanitari als socialistes, sinó que després de flirtejar amb els comuns els ha deixat tirats, fora inclús de la mesa del Parlament. Sembla que, un cop més, ERC estigui acomplexada davant JuntsxCat.
Fins avui els únics càrrecs confirmats són els de la mesa del parlament, amb Laura Borràs de presidenta. El primer discurs de la Borràs va consistir en una defensa de la confrontació amb aquest ens eteri que anomena l'estat espanyol i en el qual barreja executiu, poder judicial i tot el que no es declara independentista sigui català o espanyol. No va tenir la cortesia de citar i agrair el treball de Roger Torrent (va dir que el seu referent era Forcadell) i no va parlar dels problemes dels ciutadans, va dedicar el 80% del temps a parlar de confrontació i repressió i que hi ha una majoria independentista entre els votants. La pandèmia i la crisi econòmica que afecta greument la ciutadania només van merèixer una cita de passada com si fossin coses marginals. No sé què deuen pensar els d'ERC perquè si aquest és el full de ruta del Parlament, està clar on anem i qualsevol semblança amb el que ha defensat ERC és pura imaginació.
La seva imputació per corrupció mereix un punt i a part. A l'entrevista de TV3 li ho van preguntar i la resposta em va produir urticària. Va negar que fos corrupte, va afirmar sense proves que era motiu de persecució per les seves idees (un sofisma victimista) i que no s'estava preservant la seva presumpció d'innocència. I a continuació, sense posar-se vermella ni despentinar-se, va «afirmar» que el fiscal Zaragoza en veure que no tenia proves havia decidit fabricar proves falses amb la participació de la policia. Per ser defensora de la presumpció d'innocència realment és tota una declaració d'intencions. Suposo que si el fiscal acusat presenta una querella, com jo mateix faria, serà un cas més de la repressió de l'estat i que les seves declaracions deuen ser llibertat d'expressió. L'estat de dret li dona l'oportunitat de defensar-se en un judici, ella, sense judici, decideix que el fiscal ha prevaricat. La primera iniciativa com a presidenta és intentar blindar-se per no ser inhabilitada (en les actuals circumstàncies deu ser el tema més important per al ciutadà), realment anem malament.
Tornant als temes importants els recomano l'entrevista a Yuval Noah Harari i l'article d'Innerarity a La Vanguardia del cap de setmana, reflexionen sobre la pandèmia i el paper de la ciència, el coneixement i la política. López de Mántaras en la secció de ciència explica, entre altres coses, que acaparar vacunes per part dels països desenvolupats deixant viu el virus en els pobles pobres és simplement una enorme falta d'intel·ligència, una estupidesa.
