L'eminent psiquiatra estatunidenc Robert Jay Lifton, professor a la Universitat de Harvard, va publicar l'obra Thoght Reform and the Psychology of Totalism: A Study of "Brainwashing" in China, l'any 1961, després de mantenir nombroses entrevistes amb expresoners de la guerra de Corea i súbdits fugits de la República Popular de Xina. Uns i altres havien estat sotmesos a un procés d'adoctrinament que Lifton va anomenar «reforma del pensament». Les seves anàlisis i les seves conclusions varen servir a Miquel Porta Perales, un intel·lectual català de primer nivell, per escriure Totalismo (2016) amb mirada universal i determinar que el totalisme és el fantasma que recorre Europa. Qui diu Europa, diu Catalunya, va deixar dit, doncs aleshores ja s'havia donat l'esclat de l'independentisme. La manera com havia arribat estava pautada en les publicacions i les reflexions de l'insigne psiquiatre nordamericà.

El barceloní Porta Perales, com també el mallorquí Valentí Puig, no tenen cabuda a la Catalunya d'avui. La varen tenir, fins i tot en els mitjans públics de la Generalitat, però això fou abans que Òmnium Cultural i l'Assembla Nacional Catalana prenguessin els carrers de tot el país i condicionessin la política catalana. La varen tenir primer d'oficialitzar-se el «nosaltres» i el «vosaltres» que els va excloure. En altres paraules, abans que el país s'esquincés en dos i que autoritats literàries, com ara en Javier Cercas, fossin mentalment expulsats de la seva condició de fill d'una Catalunya que abraçà la seva arribada quan eren infants. Això sol constitueix una pocavergonyada en tota regla. Però no passa res donat que Catalunya, tota ella, és un pessebre. Que li ho preguntin al vicari Quim Torra, que ara no vol pagar les multes imposades per la justícia. Si fora per ell, el compte La rateta que escombrava l'escaleta seria Premi Nacional de les Lletres Catalanes.

Doncs bé, l'escriptor i pensador Porta Perales ens adverteix que no podem confondre totalisme amb totalitarisme donat que el primer és resultat de «la conjunció d'una ideologia immoderada amb trets de caràcter individual igualment immoderats, un terreny de reunió extremista entre la gent i les idees», que s'origina en la «societat civil». Si examinem el «procés» hi trobarem l'autoria inicial de les dues entitats «civils» esmentades i el control de l'ambient, la manipulació mística, la demanda de puresa, la doctrina (que és irrefutable, per definició), la persona com a presonera de la mateixa, el llenguatge (es deïfiquen persones, mites, herois, imatges i paraules), i la dispensa de l'existència (l'individu captat només existeix per a la causa). Exactament els trets comuns que Lifton va extreure dels entrevistats, atès que la «reforma del pensament» patida, tot i la distància temporal, també s'ha donat en l'evolució del catalanisme/nacionalisme a l'independentisme radicalitzat per intransigent. Com recordava Albert Soler aquest dimarts, tot citant a Javier Marías, «les masses senten fascinació per tot el que sigui anomalia», però amb un notable matís si m'ho permet: les masses adoctrinades són incultura, intransigència i regressió democràtica.

Laura Borràs és un insòlit absurd, una descarrilada anomalia, una infreqüent raresa i sobretot una extravagància estrambòtica filla del totalisme a la manera catalana. Una creació, una peça i una mercaderia resultat de la rentada de cervell practicada des del 2010. En Mas i els seus «nens», com tantes vegades he dit, varen trair la política del rigor i del pragmatisme de CiU una vegada abraçat el crit «posi les urnes, president!» de Carme Forcadell, llavors presidenta de l'ANC. Quan un govern fa seves les consignes vingudes des del «tot o res», com fou el cas, el país abandona el senderi, pren embranzida el totalisme i la gent es converteix en massa. El país muta cap un esmaperdut qualsevol i s'instal·la en la roda de la bogeria. Aquest és l'estadi on es troba la nova presidenta del Parlament. Vocifera paraules gruixudes com ara que la institució que encapçala és un objectiu de la «guerra bruta de l'Estat contra Catalunya» o que «blindarà la Cambra contra qualsevol ingerència exterior» tot optant de nou per «la declaració unilateral d'independència», perquè la negociació amb l'Estat és una baixada de pantalons en llenguatge pre-postmodern. L'egocèntrica Borràs ha quedat atrapada en la seva tesi electoral, titulada Formes de la follia a l'Edat Mitjana. Es troba confortable essent una protagonista de la seva pròpia tesis. Mentre tant ERC es vesteix de nou de Pippi Calcesllargues donat que no en saben més, com cantava en Serrat.