Convé jugar a tres bandes sense partidismes

Joan Janoher I Sadurní -. Vulpellac

Un enunciat prou aclaridor, per demostrar a la societat catalana que els nostres partits són coherents. No podem continuar amb la partida sense una base de disposicions, ens juguem unes eleccions, on els electors acceptàvem totes les propostes encaminades a poder assolir un estatus diferenciat, al que fins avui tenim, i que aquest està condicionat pel govern de Madrid. Fora positiu endinsar-nos en plantejar de forma definitiva la independència tan desitjada pels ciutadans, almenys aconseguir el consens per començar a posar fil a l’agulla a la nostra inquietud, única via per ajustar las bases corresponents de possibles negociacions amb l’Estat.

Tampoc hem d’actuar de forma delirant, ens caldrà donar la imatge de sensatesa política, procurant obrir vials convincents, on haurà de prevaldre la serenitat adient al compromís d’autodeterminació. Aquests al meu entendre són els puntals, demostrem el que fins avui no hem aconseguit. Ser eloqüents i dialogants, sàpiguen la unitat escaient dels partits que ho han de recolzar, i els tres que juguen la partida, demostraran que les coses i joc a tres bandes, sempre donen resultat. Això sí, sàpiguen d’entrada el que interessa fer, sense alterar l’ordre escaient dels compromisos corresponents a cadascú dels responsables de partit. Som-hi doncs. Juguem.

La COVID-19 afecta la política?

Francesc Buixeda Cabre - Santa Pau

Aquestes darreres hores i dies, estem vivint una convulsió política que ha començat amb una moció de censura a l’Assemblea de Múrcia, i tot seguit un avançament electoral i una altra moció a Madrid, també s’hi han adherit Castella-la Manxa, i per rematar l’actuació tancant aquesta moguda, va i es presenta el vicepresident del Govern Pablo Iglesias a les eleccions madrilenyes, deixant el Govern, i darrere d’aquests moviments de fitxa, es provoca una desbandada a Ciutadans, la ma­joria va al PP, voluntaris o fitxats.

En voleu més?, puix si, ara tot seguit també una remodelació i ampliació dels ministeris, amb pujada de la vicepresidència tercera a segona, nomenament de la Ministra de treball com a tercera vicepresidenta, i el nou ministeri d’assumptes socials serà ocupat per la secretaria d’Estat de Podem d’Agenda 2030. És a dir els problemes del govern Sánchez se solucionen amb més despesa, a l’inici ja varen passar de 13 o 14 ministeris a 23 i ara 24.

No deixem de banda la formació de Govern a Catalunya, la presidenta del Parlament, en co­men­çar la seva tasca, el primer que ha proposat és modificar el reglament per blindar el seu càrrec, en cas de ser inhabilitada per la causa que té oberta, no es faci efectiva fins a la sentència ferma. Una de les condicions per votar a favor del president Aragonès.

Resumint, el desig de poder i la pandèmia ha provocat que la classe política hagi perdut el nord, i com diem els catalans «el seny», com podem confiar amb ells, quan el seu tarannà sols es mou per les seves prioritats personals o polítiques, demostrant clarament que no defensen els drets de la ciutadania, sols pesen amb ells quan hi ha votacions. Estem farts!

Mort d’ara mateix

Eulàlia Rodríguez Pitarque - Torroella de Montgrí

Les últimes trobades són les que recordem quan ens anuncien la mort d’una persona propera per culpa de la pandèmia que ara ens afecta o per altres motius. De seguida ens ve al cap la imatge del seu rostre somrient i amable, cosa que fa que encara ens costi més de creure-ho. Ens venen primer a la ment les últimes trobades perquè, mai no deixa de ser una estranyesa el fet mateix la mort, un fet al qual mai no ens acostumem. Aquell o aquella que fa hores, unes hores ben bé i només, tenies al davant i que ara, com de sobte, ja mai més no l’hi tindràs. I és així que a l’acte et sents presa d’una tristesa immensa, intensificada per la visió de la persona que se n’ha anat per sempre i que, com no, evidencia la mirada que una es fa de la pròpia mort.

Després hi penses, en les altres trobades, aquelles que han fet que et quedi gravada l’essència d’un altre ésser a poc a poc i sense adonar-te’n. Et negues a acceptar que pugui desaparèixer i guardes a la memòria cada segon que pots recuperar de la persona desapareguda. Perquè la petjada que deixen les absències és la base de la mateixa existència. Tots som aquells que trobem a faltar. I com sempre arribem massa tard a adonar-nos que la vida se’ns en va amb ells perquè tots ens n’anem anant també amb ells.