22 de març de 2021
22.03.2021
Diari de Girona

La custòdia del territori

21.03.2021 | 23:25
La custòdia del territori

El territori s'ha anat transformant des del moment que l'home va deixar de ser exclusivament caçador i recol·lector. Els camps de conreu es van aconseguir a base de destruir la vegetació natural, com avui dia passa a la selva amazònica; més endavant, es van construir les ciutats i les vies de comunicació. Per tant, les comunitats de boscos van ser convertides en terres de conreu o en sòl urbanitzat. Aquestes transformacions del territori a vegades poden retrocedir (camps agrícoles que s'abandonen i tornen a ser ocupats pels boscos fins al punt que a Catalunya avui en dia la superfície forestal és molt superior a la de fa cent anys) però en canvi d'altres són irreversibles (no conec cap cas significatiu que un sòl construït hagi retornat a la seva condició natural, fora d'algun cas de greu infracció urbanística).

Pensem per un moment en la Costa Brava. La lluita conservacionista està plantejada en evitar que petits enclavaments que resten, de gran valor natural i/o paisatgístic, siguin urbanitzats. De cap manera es pensa que es pugui arribar a enderrocar construccions situades en llocs d'especial interès o fins i tot amenaçats pels escenaris més pessimistes del canvi climàtic, per revertir una transformació del territori que sovint es considera excessiva. El dret de la propietat i les lleis urbanístiques fan pràcticament impossible que els sòls urbanitzats deixin de ser-ho.

Tornant al tema de la superfície forestal, a Catalunya ha augmentat en tres milions d'hectàrees des de 1930. Pot sorprendre aquesta dada que en els anys de més urbanització i transformació del territori, s'hagi incrementat el bosc. S'explica per la contracció de la superfície de conreu, la reducció de les explotacions ramaderes i l'abandonament dels aprofitaments forestals (la biomassa va deixar de ser un combustible significatiu). Com a resum de tot plegat, cal tenir present que la població agrària activa a Catalunya, en 50 anys, ha passat del 7% al 1,5% de la total.

No obstant aixo, aquestes dades no poden emmascarar la realitat: l'increment de la superfície forestal ha anat acompanyada d'una reducció de la biodiversitat (en termes d'ocells, insectes pol·linitzadors, diversos vertebrats, etc). La disminució s'estima en un 22% en el darrers 15 anys degut a la poca proporció de boscos «madurs». Més superfície forestal no vol dir necessàriament una bona gestió de la natura.

Els boscos tenen una important funció ecològica basada en la protecció del sòl, recàrrega d'aqüífers, millora de la qualitat de l'aigua, manteniment de la biodiversitat, fixació del CO2 culpable del canvi climàtic, conservació del paisatge, etc. Són beneficis socials, que afavoreixen a tothom però paradoxalment a Catalunya, un 75% de la propietat forestal és privada i només un 25% pública. I d'alguna manera estem demanant a uns propietaris que tinguin cura d'uns boscos que necessitem pels beneficis ambientals i també lúdics que aporten (anar a buscar bolets, fer passejades a peu o en bicicleta o senzillament gaudir del paisatge) quan la rendibilitat econòmica de l'explotació dels boscos és, en el millor dels casos, reduïda. Alguna cosa grinyola en aquest plantejament.

Per això són molt interessants les iniciatives de custòdia del territori, una fórmula de conservació mitjançant la qual entitats públiques o privades sense ànim de lucre signen convenis amb propietaris de terrenys per garantir-ne la conservació i la biodiversitat. Aquestes entitats i fundacions sovint arriben on no pot arribar l'administració ni els propietaris en la conservació del territori. Constitueixen, per tant, una eina clau per vetllar pels ecosistemes promovent un desenvolupament sostenible de les activitats econòmiques.

A la província de Girona hi ha signats més de 350 acords de custòdia (el primer a Catalunya va ser el de la Fundació Emys de Riudarenes, l'any 1987) que inclouen unes 15.000 ha, sovint dins de l'àmbit agrari, amb el foment de mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient, que permetin mantenir la biodiversitat. Però també hi ha acords de custòdia d'hàbitats d'interès i de protecció de determinades espècies (la tortuga d'estany, per exemple). Els anomenats «bany de bosc» (com el cas de Vidrà), on es convida, amb el silenci i la lentitud, a fer diferents activitats que generen un espai propici per a la salut i el benestar, també formen part de la custòdia del territori.

En definitiva, la conservació del territori (en especial dels boscos) admeten fórmules imaginatives de custòdia, on les iniciatives de la societat civil poden arribar on no fan les administracions . L'objectiu és evitar la pèrdua d'espais fonamentals per a l'equilibri ecològic, espais sovint en mans privades i amb escassa capacitat de gestió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook