Catalunya va posar aquest diumenge 188 vacunes de les 163.440 dosis que havia rebut, i segur que només la mala fortuna va impedir que arribéssim a la bonica xifra de 200, que hauria fet sortir tots els catalans al carrer per victorejar el governet que vetlla així per la seva salut. Ja sé que 188 poden semblar poques, però és que els catalans som gent estalviadora, i a aquest ritme ens assegurem que les dosis de què disposem ens durin dos anys i mig. A Catalunya ens agrada fer les coses bé, excepte quan es tracta de republiquetes. A més a més, era diumenge, i ja se sap que aquí som molt de festes de guardar, gràcies poden donar els 188 afortunats, que els que esperen vacunar-se per Setmana Santa encara ho tenen més cru.

El Regne Unit va vacunar en un sol dia 873.784 ciutadans, cosa que demostra que aquella gent no té respecte ni pels diumenges ni per res, què es pot esperar d'un poble que no menja conill. Molt vacunar, molt vacunar, però els catalans ahir enviàvem un satèl·lit a l'espai i els anglesos no, que n'aprenguin. Algú pot dir que comparar ambdues fites és demagògic, però res d'això: és un indicatiu de la grandesa de Catalunya. Mentre nosaltres miràvem amunt amb continguda emoció perquè una part de tots nosaltres -és a dir, 18 milions dels nostres impostos- dona voltes a la terra, els anglesos es dedicaven a cosa tan fútil com vacunar ciutadans. Nosaltres hem arribat el més amunt possible, i ells, en canvi, inoculen vacunes al nivell del mar. I pensar que un dia van arribar a ser una gran potència.

La majoria d'octogenaris catalans encara estan esperant que els diguin alguna cosa. Ja no dic vacunar-se, que ni els entra al cap que ho puguin fer, però si més no una trucadeta que els informi que d'aquí a uns anys rebran la primera dosi. A la meva mare li tinc dit que es deixi de vacunes i jugui a la Primitiva, que és més fàcil que li toqui. Per sort, a partir d'ara, quan truqui preguntant quan la vacunaran, rebrà una resposta satisfactòria.

- Deixi's de vacunes, senyora, i amunt la mirada, que ara passa el satèl·lit.

I ella penjarà, tot cantant Els Segadors.

Els avis catalans no tenen vacunes, però tenen a canvi la satisfacció de saber que el satèl·lit ja és al cel. A prop de Déu, on aviat aniran a parar ells mateixos.