Com ja vaig explicar fa dues setmanes, estic passant uns dies al Paraguai, un país poc conegut pel turisme, però que crida l'atenció per les seves virtuts i contrastos. Un tret dels seus ciutadans és el seu sentit de la responsabilitat davant la pandèmia. Almenys a la capital, Asunción, amb prou feines mai es veu ningú sense mascareta. No hi ha un establiment públic, cap botiga ni botigueta que no disposi d'un rentamans i d'algú que pren la temperatura al visitant i li posi hidrogel a les mans abans d'entrar. Això sí, els seus ciutadans protesten amb vehemència per la ineficàcia del Govern per pal·liar els efectes de la crisi sanitària. De moment, només són uns 20.000 els vacunats amb la Sputnik (la russa), de més d'un milió que havia anunciat l'executiu d'en Mario Abdo Benítez. L'OMS ha promès un donatiu de 4,3 milions de vaccins més, però ningú no sap quan han d'arribar, per a cobrir les necessitats d'una població de quasi 7,5 milions d'habitants.
Una de les particularitats dels paraguaians és la seva parla. Hem sentit molts argentins, uruguaians, xilens, bolivians i sud-americans d'altres orígens, desenvolupar-se en un espanyol «particular» que també s'anomena «neutre», en un intent de desvincular-lo de l'idioma de l'antiga (i poc estimada) «madre patria». Però al marge de les específiques qüestions de diccionari i d'expressió (cada país cultiva les seves), els paraguaians pronuncien el «seu» castellà amb un tret molt distintiu, tot i que el comparteixen amb algun «veí», com per exemple Costa Rica. I és que la seva «r» no sona com una «r» alveolar (aquella que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar de la cavitat bucal), sinó com una «r» rolada quasi a la gola, sense cap mena de vibració. Sembla una consonant directament importada de l'anglès americà, que li confereix a l'espanyol paraguaià un exotisme molt particular -molt més característic que quan un(a) anglès(a), un(a) alemany(a) o un(a) francès(a) parla un altre idioma sense gaires dots fonètics.
Això sí: quan els paraguaians parlen anglès (òbviament la versió americana), ho fan quasi sense cap accent i de manera molt correcte, tant fonèticament com gramatical. No com alguns il·luminats a casa nostra, que volen liderar la nostra integració en la comunitat internacional i no tenen ni idea de defensar-se en cap parla que no sigui estrictament la que els van ensenyar els pares. Contràriament als portuguesos, per exemple, que parlen un anglès molt correcte quasi sense excepció. Qui no recorda el ridícul que van fer el matrimoni Aznar-Botella (cadascú pel seu compte) davant el món amb els seus fracassats intents de comunicar-se en la llengua de Shakespeare?
