F. Francisco-Busquets tolera els independentistes

Jordi Turon Valentí - Girona

A «‘Conllevancia’/tolerància», F. Francisco-Busquets cita un discurs que, el 13-5-1932, va fer a les Corts José Ortega y Gasset, diputat liberal conservador, contrari a l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Deia que el «problema catalán» era irresoluble. L’articulista afirma que Ortega proposa «l’única solució realista i filosòfica»: la conllevancia. Perdoni, però el diputat feia una proposta política, no pas filosòfica, és a dir, no aprovar l’Estatut perquè discriminaria i invertiria el problema. En aquest context, conllevar significa suportar resignadament, com una víctima, el contrari de rebel·lar-se. Vostè proposa tolerar, terme que em desagrada profundament per les seves connotacions d’acte generós des del sentiment d’una superioritat moral del tolerant sobre el tolerat; l’antònim seria prohibir. Escau millor a la idiosincràsia hispanosocialista: el superior pot ser tolerant, l’inferior, no: o es resigna o es rebel·la.

Ortega qualificava el nacionalisme català de sentiment vague que ja existia abans de la unitat peninsular. «Sienten, por una misteriosa y fatal predisposición, el afán de quedar fuera, exentos, intactos de toda fusión, reclusos y absortos de si mismos. (...) es el carácter mismo de ese pueblo, es su terrible destino, que arrastra angustioso a lo largo de su historia». Francisco-Busquets ha triat l’aliat perfecte per dir-nos on habita el fons de la política del PSOE. O potser citava Ortega només per simular intel·lectualitat?

Els tòpics de divisió entre catalans i la irracionalitat independentista esgoten per ara la seva dialèctica, Sr. Francesc. Si un altre dia té temps, no sentenciï que la independència no pot ser; expliqui’ns per què els súbdits catalans no poden ser consultats per saber quants són els que voldrien un referèndum.

Quan vacunareu la meva mare?

Núria Arillia i Isen - Girona

Aquesta pregunta l’he fet a administratius del CAP, a la doctora, a la infermera... Tot i que la pàgina de GenCat diu que em vacuni per formar part de la solució... No jo, sinó la meva mare, que té 88 anys i qui encara ni tan sols ha rebut la primera dosi. Vol formar part de la solució, però sembla que no pot: no l’han avisat (va així això).

Deia diumenge un metge a TV3 que caldria vacunar 24 h, i jo em pregunto: si a ella no l’han vacunat i en té quasi 90, com podem pensar a vacunar la resta de la població ininterrompudament? No hi ha prou dosis de vacunes.

Tenim aquí la Setmana Santa, això sí s’ha de salvar... i en res hi tindrem l’estiu i em pregunto si de veritat creiem que hauran vacunat el percentatge que diuen... i el més greu, si hauran vacunat la meva mare o encara estarem esperant.

Estudis contra la COVID

Annamaria Udina Buxó - Lloret de mar

A vegades et salva qui menys t’esperes. I és que a mi, posar-me a estudiar un grau mitjà en Administració a l’Àmbit Jurídic, als meus quaranta i tants, m’ha salvat d’aquest any ple de dolor i por. Potser pel seu caràcter contrari a la incertesa que estem vivint, la comptabilitat m’ha ajudat especialment. No sabia res sobre assentaments comptables ni sobre la part de mi mateixa capaç d’aprendre a llegir la comptabilitat. Sí, amics, els números es comprenen, es relacionen, es dedueixen, quan aprenem a llegir-los. I aquesta és la qüestió. Que no només hem de sobreviure a la covid, sinó que hem de millorar com a persones. I per què no fer-ho invertint temps i energia en formar-nos, en aprendre coses noves i aconseguir millors resultats. Cadascú ha de trobar el seu camí, cert. Però comenceu a buscar-lo. Perquè us puc assegurar que hi ha persones meravelloses allà fora que ens ajuden, incondicionalment, a fer-ho possible. Jo les he trobat a l’institut Serrallarga de Blanes. A totes elles, moltes gràcies.