Avui dijous dia 25 es portarà a terme el Pregó de Setmana Santa 2021 a l'Auditori Josep Irla de la plaça Pompeu Fabra de Girona. És el que cada any dona el començament de les festes religioses de la Setmana Santa però degut a la pandèmia no es va fer el 2020. Enguany i amb l'aforament que dona el protocol tindrem l'honor de gaudir del pregoner que ja havia estat escollit l'any passat, el Pare Bernat Juliol, monjo de Montserrat però gironí i persona molt estimada per tots.

El Pare Bernat Juliol i Gali, de naixement Daniel, va arribar a Montserrat el 2011, era el monjo més jove, tenia 32 anys. Amb ell ja tenim altres gironins, el Pare abat Josep Maria Soler, Carles Gri, Damià Roure, Jordi Castanyer, Daniel Codina de la Cellera de Ter i poder algú mes.

Penso que els que som creients i veiem aquesta celebració amb el que significa, hi hagi o no processons, que per alguns és un espectacle o una tradició, la Setmana Santa la podem viure a casa i en família i ara que hi ha confinaments l'oportunitat dels que teniu fills, explicar-los què es feia durant la Pasqua, fins i tot aprofitar a ensenyar-los a fer bunyols, que quan erem petits ens donaven l'oportunitat de fer algun ninot i tot.

Jo he dit altres vegades que veritablement tot el que aconsegueix una munió de gent és un espectacle però si al llarg del recorregut aconseguim que algú senti quelcom diferent en el seu cor en veure aquella Mare de Déu dels Dolors o el devallament de la Creu o qualsevol imatge que constitueix el seguici, els Manaies pujant la Catedral, les vestes, els infants que vaig voler donar l'oportunitat que en el 50 aniversari sortissin 50 nens com si fossin 50 espelmes vivents i algú sent quelcom ens podem sentir molt satisfets.

Espero i desitjo que siguin molts els que avui puguin acompanyar Bernat Juliol, cosa que a mi m'agradaria, però la salut no acompanya. Espero llegir el pregó, a part de la seva carrera que tenia el coneixia perquè pertany a la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona, on era manaia d'optiada i membre de la Junta. Felicitats, Bernat, felicitats, Montserrat.

Bona Pasqua a tots i adeu a la pandèmia.

Em pensava que era una broma, però no. Surt a la premsa que la Guàrdia Municipal de Vilobí ha fet una actuació «pionera» en detenir un veí del poble per tràfic de drogues. Segons la notícia, «no entra en les competències del cos fer detencions», però els vigilants municipals s'han emparat en «la llei que permet que qualsevol persona en detingui una altra que està intentant cometre un delicte o que l'enxampi in fraganti». Doncs si, aquesta llei existeix i és aplicable, a què esperen els cossos de Guàrdia Municipal d'altres municipis per fer-la servir en casos similars? L'alcaldessa diu -continua la notícia- que el cas és «atípic» però que «això no vol dir que no s'hagi fet subjecte a la llei». Potser els polítics s'adonaran que no cal escollir un «xèrif del comtat», com als EUA, per posar fi a delictes als seus municipis. Malament anem, però, si disposen de recursos que ni saben que existeixen o que no s'atreveixen a fer servir.

El dia 20 de març a les 10 del matí, vaig anar als contenidors del carrer Ferran Agulló i vaig quedar parat en veure dotzenes de bosses de la neteja per terra fora dels contenidors, hi havia una senyora fent la neteja, que estava al costat de les escombraries, vaig anar a recollir un certificat mèdic al carrer Juli Garreta i al cap de cinc minuts vaig tornar a passar pels contenidors, vaig quedar admirat veient que tot estava net i que no quedava a terra ni un paper.

Vaig tornar a veure la senyoreta escombrant a l'avinguda Mariano Álvarez de Castro i la vaig felicitar per la seva forma de treballar, anònima i tan pulcra, li vaig demanar el seu nom per dir-lo a l'Ajuntament, i es diu Mónica Martínez, la felicito.