Està molt bé, que el governet demani ajuda a la Guàrdia Civil per fer controls de carretera aquests dies. A veure si així, d'una vegada, els que encara estan plorant perquè van rebre un cop de porra fa no sé quants anys quan anaven a votar no sé què, s'adonen que van fer el paper de la trista figura, entenent per a trista figura el tonto útil que posa la cara perquè li trenquin, i així els líders llacistes poden viure bé uns anys més.

Després d'anys donant-nos la tabarra amb què la Guàrdia Civil era una policia que deixava com a nens de teta els tonton macoute haitians, el governet qualifica els fets de l'1-O com a «discrepàncies polítiques», i aquí pau i després glòria. No els falta raó, al cap i a la fi, no hi va haver ni un sol líder llacista que rebés un cop de porra, de fet van cuidar-se molt de ni tan sols acostar-se a cap lloc on hi hagués la més mínima possibilitat de batussa, això ho van deixar per a la morralla, la mateixa morralla que es pensava que anant a votar tindria una republiqueta aquí, a la cantonada. Fins i tot l'expressió «discrepància política» és exagerada, les discrepàncies van ser mínimes, diria que fins i tot inexistents. El governet de 2017 sabia perfectament el que passaria quan va enviar pobres il·lusos a «defensar urnes», així que més adient seria qualificar-ho de «concordança política». Si hi va haver discrepància va ser només perquè no es va produir cap mort, cosa que hauria anat la mar de bé, ni de la Guardia Civil te'n pots fiar.

El conseller Sàmper s'ha proposat posar llum a l'ombra, cosa que l'honora, i no hi ha millor manera de dir idiotes als llacistes sense fer servir la paraula, que arribar a acords de col·laboració amb la Guàrdia Civil. Si després d'això encara queda algú que creu en la Republiqueta, el conseller presentarà la dimissió irrevocable, perquè haurà fracassat en l'única feina que se li havia encomanat.

El governet estava ficat en un embolic del qual no sabia sortir-se'n. Enredar els votants va ser molt bona idea en el seu moment, els promets una Dinamarca del sud i et donen el vot sense preguntar, els catalans són un filó pel populisme, i això significa vots i els vots signifiquen càrrecs i els càrrecs signifiquen diners. Però anys després comença a ser problemàtic, ja que els actuals polítics llacistes han vist el que ocorre quan et saltes la llei, i no tenen ganes de passar-se anys a l'ombra com en Junqueras o de vagar indefinidament per l'espai exterior -exterior a Catalunya- com el Vivales i el seu pianista de capçalera. Calia posar fi al somni.

- No hi ha manera, tenim votants babaus. Els enredem una vegada i una altra, els mostrem clarament que tot és una farsa, els donem llargues amb excuses ridícules, passem de la independència en divuit mesos a deixem-ho per qui sap quan? Tot és inútil, encara n'hi ha que es pensen que la Republiqueta anava de debò.

- I si arribem a un acord amb la Guàrdia Civil perquè ajudi en els controls?

Un podria pensar que una humiliació així seria definitiva, però ni així, la capacitat del llacisme per ser escarnit pels seus governants és infinita. Ja no queda més que la portaveu Budó prengui la paraula i sigui sincera per primer cop.

- Deixeu-nos tranquils! Només volem viure bé!