Dimecres van punxar-me la primera dosi d'AstraZeneca (si em provoca una trombosi fatal ja ho llegiran en aquest mateix diari). Ha anat d'un pèl, perquè aviat compleixo 66 anys i hauria quedat fora de rang. Vaig mirar si podia renunciar a favor d'algun avi de 75 amb patologies, però es veu que no. Quina manera de desaprofitar la vacuna més barata. Mentre altres indrets la fan servir per a tothom, aquí primer la van limitar als menors de 55 anys i ara als de 65, sense més fonament que sospites discutibles.
Com que hem vingut al món a demanar tanda i a visitar finestretes, vaig fer una cua a l'exterior del recinte per ensenyar l'SMS de la cita prèvia i la targeta sanitària, i una altra a la porta per ensenyar la targeta sanitària però no l'SMS; després vaig passar per una taula on vaig ensenyar la targeta sanitària i vaig recitar el telèfon, per una altra taula on em van donar el paper dels «efectes adversos» i, finalment, per la cadira de la punxada. I després, un quart d'hora d'espera recomanada al carrer. Total, sis etapes. És natural que facin falta recintes molt grans per a la vacunació massiva.
Va ser llavors, mentre esperava a veure si em moria allà mateix o podia tornar a casa, quan vaig treure de la butxaca el paper dels «efectes adversos». Ja saben, aquestes molèsties sense importància de què els metges diuen que no ens han de preocupar. A veure: segons el text, pel fet d'haver-me arremangat tenia el 54% de probabilitats que em fes mal al lloc de la punxada, el 53% de sentir fatiga, el 44% de patir miàlgia (diccionari: «dolor muscular»), el 44% de malestar, el 37% de febre (el 8% amb més de 38 graus), el 32% de calfreds, el 26% d'artràlgia (diccionari: «dolor articular»), i el 22% de nàusees.
Glups.
Aquest paper te'l donen just abans de la punxada perquè no al·leguis desinformació, però ja deuen comptar que te'l llegiràs després. De totes maneres, val més passar una mena de quadre gripal d'un parell de dies que agafar la porqueria del coronavirus, que deixa planxats els que no mata.
