Tenir una germana a la presó és dur. Aguantar al Congrés els diputats del PSOE, Cs, PP i Vox justificar la repressió és dur. I més dur, encara, és veure com van passant els dies i no mouen ni un dit per demostrar que són demòcrates. Ans al contrari: els mou el seu nacionalisme imposat a la força. Són uns inhumans.
Aquesta setmana ho han tornat a demostrar no deixant que la Llei d'Amnistia fos acceptada per la Mesa del Congrés. Encara que no són el Tribunal Constitucional ni tan sols juristes acreditats, han decidit sobre la constitucionalitat d'aquesta llei. Aquesta és la seva democràcia!
No debades, la resposta de l'Estat a un exercici de desobediència de més de 2 milions de persones ha estat 9 persones a la presó des de fa més de 3 anys; altres tantes a l'exili i 3.000 persones perseguides judicialment, moltes d'elles amb amenaça de presó i d'altres pel Tribunal de Cuentas.
Aquesta desproporció repressiva és una salvatjada, una clara venjança a la qual només es pot posar punt i final amb una llei d'Amnistia. Per fer net de tota aquesta repressió contra persones que volien fer un referèndum. Un dret democràtic. Com demostren Quebec i Escòcia.
Rebutjar la llei d'Amnistia és mantenir la injustícia i la venjança i voler negociar amb ostatges.
Si veritablement el Govern espanyol creu que la repressió va ser un error, hauria d'aprovar la llei d'Amnistia com a manera de revertir aquest error. I retornar el conflicte polític exclusivament a l'escenari polític.
Contràriament, si no hi ha amnistia, s'avala la repressió de Rajoy, Pérez de los Cobos i Marchena. I el Govern més progressista de la Història d'Espanya demostrarà un nacionalisme espanyol tan repressiu com el del PP. No hi ha més camins. Aquesta és la dicotomia: repressió o amnistia.
