Cartes

Lluís Ridao i Martin Director DE L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

En relació amb la carta publicada en el seu diari el passat divendres 12 de març de 2021 sobre les aigües residuals del barri de la Creueta (Quart), voldria informar que ja s’ha redactat el projecte constructiu que contempla les actuacions al respecte. En aquest sentit, el projecte, des del 19 de març, s’ha posat a informació pública amb l’objectiu que la ciutadania el pugui consultar, durant un període de dos mesos, i fer les observacions que consideri oportunes.

A partir d’aquí, un cop el projecte estigui aprovat i s’hagin incorporat les possibles al·legacions presentades, s’iniciarà el tràmit per a l’obtenció de terrenys i posar a licitació les obres. Els treballs, per tant, podrien començar durant el primer semestre de l’any vinent.

D’altra banda, aclarir que el cànon de l’aigua és un impost destinat a finançar les actuacions del cicle de l’aigua (tant per a la garantia en l’abastament d’aigua, el sanejament de les aigües residuals i el bon estat del medi hídric) i dur a terme noves inversions arreu del país. A Catalunya hi ha 530 depuradores en servei que sanegen les aigües residuals del 97,1% de la població i en l’actual cicle de planificació (2016-2021) s’estan destinant més de 320 milions d’euros per a la millora del sanejament de les aigües residuals.

Menysvalorar el dret a viure

Jaime Serrano de Quintana President de l’Associació Cultural Gerona Inmortal

Recentment ha estat aprovada en via parlamentària la Llei Orgànica per a la regularització de l’eutanàsia, norma proposada pel Partit Socialista Obrer Espanyol, amb els vots favorables de la resta de grups polítics, exceptuant el Partit Popular i Vox.

Des del nostre punt de vista, aquesta normativa incorre en diverses anomalies conceptuals i procedimentals, d’una banda, i en un retrocés moral i jurídic d’altra banda.

L’error terminològic és més aviat un ús indegut de la paraula eutanàsia; és la seva subversió etimològica -bona mort- en mort directament provocada.

Pel que fa al factor procedimental, cal denunciar que s’adopta la figura de la Proposició de Llei, figura legal que implica absència de debat, defugir el dictamen preceptiu -encara que no vinculant- del Consell d’Estat, així com informes del Comitè de Bioètica d’Espanya, i dels Col·legis de Metges i d’Infermers. S’hauria d’haver tramitat per via de Projecte de Llei, que és l’adequat perquè contempla tots els tràmits anteriors.

Pel que fa al retrocés a què al·ludíem, està motivat pel relativisme moral -tot és discutible- i pel positivisme jurídic -bo en tant que és llei, i no llei en tant que és bo. Tant un com altre aboquen la cultura de la mort.

En lloc de fomentar les mesures pal·liatives (la medicina pal·liativa és la germana pobra de la medicina) per evitar el sofriment extrem, o per reafirmar l’evitació de l’obstinació terapèutica, és a dir la prolongació artificial de la vida per mitjans inútils o desproporcionats, s’opta pel camí més directe d’eliminar el pacient. Clar que també en certs mitjans i en certs discursos, es confonen la mal anomenada eutanàsia amb les altres dues situacions.

Des d’un altre punt de vista, la legalització de la mal anomenada eutanàsia (creiem que per parlar amb propietat, s’hauria d’utilitzar el terme ortotanàsia, mort correcta, en front a distanàsia, mort incorrecta; atès l’abús esmentat) consistirà probablement en un forat que s’anirà ampliant amb el temps.

Tampoc és convincent l’argument de la lliure voluntat del pacient, qui pot ser induït directament o indirectament a signar l’autorització fatal, fent-lo responsable de càrregues familiars o socials.

En conclusió: es menysvalora el dret a viure partint de dos supòsits erronis. El primer és convertir en sinònims els termes incurable i incuidable. El segon és considerar que per eliminar el sofriment cal eliminar el sofrent.

Entendre’s no és entendre

Lluís Torner i Callicó - Girona

Pel que fa a les dues paraules que encapçalen l’escrit, semblen homònimes, però en realitat tenen un significat diferent. Amb elles, voldríem referir-nos al que està passant, aquests darrers dies, entorn de la política i de la COVID. En el primer cas, portem dies, des de les darreres eleccions, i als partits d’Esquerra i Junts els costa d’arribar a un acord, per la formació del nou govern; no acaben d’entendre’s. No els ve d’ara, ja ve de l’anterior. Alguns hi veiem una possible causa -no som polítics i ja tenim una edat-, no pot ser que, si ells dos ja no s’entenien, ara, en haver de comptar amb un tercer partit, que tot i tenir una minoria d’escons, té la clau, i per aquest motiu pretén imposar les seves condicions, faci que la qüestió es compliqui i que la decisió d’arribar a l’acord se’ls posi més difícil. Veure’m!

En segon lloc, ens costa d’entendre l’ordre de vacunació, quan a la gent gran se’ns titlla de persones de risc, no seria hora d’entrar, ja! a la roda. En altres llocs sí que ho han tingut en compte. És clar que, si fan com en d’altres mesures , que entre uns i altres van canviant d’opinió, ho tenim clar! Potser cal que s’entenguin, no! Si hem d’esperar, ens esperarem, però... compte! Entretant, n’hi ha que es van quedant pel camí, hi pensen? És el nostre parer.