Catalunya té un Govern provisional des que Quim Torra, el pitjor president de la història que ara es dedica a alliçonar des de les places públiques de Catalunya, va anunciar el gener de l'any passat que la legislatura estava esgotada i que es convocarien eleccions després de l'aprovació dels pressupostos. Però, malgrat la pandèmia i la crisi econòmica, no tenen gens de pressa en formar un nou executiu. Després, ja saben, ells ho fan tot pel país, per Catalunya, pel poble i la retòrica de rigor. Es burlen dels catalans sense vergonya. També dels seus, amb la diferència que aquests ho entomen amb il·lusió.

Puigdemont no va digerir la derrota electoral i ha plantejat un pols a ERC amb tot un exèrcit d'escolanets atacant els republicans a les xarxes socials. La portaveu de Puigdemont a TV3, Pilar Rahola, va qualificar d'«estafa» i de «decebedor» el discurs de Pere Aragonès. La presidenta del Parlament i funcionària de l'Estat, Laura Borràs, posa un «m'agrada» a un tuit anònim que diu: «La diferència és que la Laura Borràs per gestionar una autonomia d'Espanya, segurament no hauria entrat en política, en canvi al Pere Aragonès porten tota la vida preparant-lo per això». Abans, els presidents del Parlament, igual que a totes les democràcies responsables, mantenien un to institucional. Fins i tot el va mantenir Núria de Gispert abans que se li anés l'olla quan va deixar el càrrec.

Vist aquest panorama, i la petició de JxCat a Pere Aragonès que suspengués la segona sessió d'investidura de dimarts, algú creu que poden governar plegats? Algú creu que aquest Govern, si arriba a veure la llum, pot durar quatre anys i gestionar els interessos de tots els catalans amb un mínim d'eficàcia? I fins quan aguantarà ERC les humiliacions de Puigdemont? Amb l'excepció del tripartit, ERC sempre ha transigit des que el 1980 Heribert Barrera va fer president Jordi Pujol. Deixaran, finalment, de ser un apèndix dels hereus de Pujol? Veurem.

El gran dubte, en aquests moments, és fins on està disposat a tibar de la corda Puigdemont. Serà capaç de forçar unes noves eleccions? Des que va fugir a Bèlgica, el seu únic objectiu és la supervivència personal. S'ho jugarà al tot o res amb el risc que el seu exèrcit de fidels perdi càrrecs i sous, i ell no rebi el finançament que li proporciona la Generalitat i quedi reduït a una figura vagant per Waterloo? També sap que s'acabarà la ximpleria del «presidint legítim» i que ja no podrà seguir fent de ventríloc. El procés, no s'enganyi ningú, va de poder i diners.