28 de març de 2021
28.03.2021
Diari de Girona

Recordant el ciutadà Rahola

27.03.2021 | 23:45
Recordant el ciutadà Rahola

El maig del 1939 Carles Rahola era afusellat –assassinat– a la tàpia del cementiri de Girona. Consumada la derrota del Govern republicà, al llarg d'aquell l'any i dels immediatament posteriors, a la tàpia del cementiri de Girona, i a les tàpies de molts altres cementiris, els insurrectes vencedors van afusellar un nombre considerable de ciutadans només pel fet d'haver estat lleials al Govern constitucional. Les execucions tenien lloc a partir de les sis de la matinada, a trenc d'alba. A Rahola, però, li van avançar l'hora i el van executar a les cinc de la matinada, encara ben fosc, a ell sol i d'amagat. Amb nocturnitat i traïdoria, mai tan ben dit. Era un home bo, un idealista i un intel·lectual que no havia fet mal a ningú i que moria víctima de les seves idees. El seu únic delicte havia estat mantenir-se fidel a la República i als ideals humanistes de llibertat, democràcia i federalisme.

Rahola va néixer a Cadaqués però des dels tres anys va viure sempre a Girona, ciutat a la qual va servir des de diversos àmbits i que va estimar profundament. Va ser un federalista convençut, un home bo que creia en la bondat dels demés i que, sobretot, creia en els valors de l'educació, de l'estudi, del treball i de l'esforç personal i col·lectiu.

De la seva producció literària diversa em vull referir al seu Breviari de ciutadania (Paraules a la joventut). Un opuscle amb el qual l'any 1933 va guanyar el premi de la comissaria de la Generalitat a Girona «al millor treball sobre orientacions per a la formació ciutadana en els principis de Democràcia i Autonomia».

Faig una petita tria d'uns quants consells i recomanacions que l'autor adreça a la joventut gironina i catalana en general i que penso que els nois i les noies d'avui encara poden fer ben seus. Són aquests:

«(...) En l'obra del conreu propi de l'esperit, no us penseu mai haver exhaurit totes les possibilitats. ´Ja soc prou culte; ja sé prou coses...'. Això fora una blasfèmia. Mai no haveu de donar la vostra formació per acabada. Un mestre fervorós em deia: «Cada dia ´aprenc' més coses dels meus deixebles. Que en són d'interessants! Quina riquesa d'humanitat!»

(...) Tots dos (es refereix a Alcalá Zamora i Manuel Azaña) han contribuït a fer que la solució d'un problema que en altres pobles ha costat rius de sang i ruïnes innombrables, esdevingui planera i cordial. (...) Mentre els polítics de la Monarquia, a excepció de Canalejas i pocs altres, ens ´separaven' d'Espanya, aquests dos homes comprensius i lleials ens hi ´uneixen' amb vincles d'amor. I gràcies a ells el sentiment separatista, que neix de la desesperació davant de la injustícia i l'arbitrarietat, ja no té raó de ser.»

(...) No us cregueu pas que la llibertat sigui com un do dels déus, vingut del cel; la llibertat s'ha de merèixer i ha d'ésser conquerida dia per dia, en un aspre aprenentatge. Sols una perfecta educació ciutadana podrà fer-nos plenament lliures. La llibertat no és el repòs, sinó la lluita. Ella ens obliga a ésser vigilants, sobretot dels nostres propis actes. Ella ens reconeix els drets que són immanents en l'ànima humana; mes també ens imposa uns deures que no podem transgredir...»

(...) Aspireu constantment a engrandir el vostre poble, la vostra ciutat, la vostra terra. Vulgueu deixar l'empremta del vostre pas i el senyal de la vostra actuació en la nostra història. Estudieu, treballeu, mediteu, construïu...

(...) Tingueu ideals; estimeu-los, defenseu-los, però no vulgueu imposar-los per la força. Un ideal imposat per la violència és un ideal que fracassa tan bell punt comença a realitzar-se.

(...) Jo espero que vosaltres sereu els forjadors d'un nou poble. Catalunya, amb les llibertats que li han estat reconegudes, serà un gran poble que, tot recordant la seva història, es farà digne d'un esdevenidor gloriós. En la constel·lació de les nacionalitats ibèriques, en la constel·lació, més vasta, dels pobles europeus confederats, jo la veig com un factor de pau, de progrés i de civilització, respectuosa i respectada, exemple d'aquells pobles que, tot i ser petits geogràficament, senten desbordar-se el seu esperit.

(...) En cloure aquest breviari, jo us ´veig' a tots, com en començar-lo, a les escoles, a les universitats, a les fàbriques, als camps, als tallers, als laboratoris, treballant, estudiant i lluitant en un fecund silenci per a capacitar-vos a fi de recollir, augmentar i perfeccionar l'heretatge ideològic que haureu rebut de nosaltres –homes sentimentals i romàntics d'una època que, tanmateix, jo crec que no haurà passat debades per a la nostra història... (...)»

Un idealista? Un somiatruites? Un home savi, un home bo del qual encara podem aprendre molt. Recomano vivament la seva lectura i relectura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit