29 de març de 2021
29.03.2021
Diari de Girona

Una nova i reforçada política social europea?

29.03.2021 | 00:05
Una nova i reforçada política social europea?

El 4 de març era publicada la Comunicació de la Comissió Europea que conté el tan anunciat des de feia alguns mesos «Pla d'Acció del Pilar Europeu de Drets Socials».

Una síntesi dels objectius marcats en la Comunicació fins al 2030 es troba a la nota de premsa publicada el mateix dia, amb el títol «El pilar europeu de drets socials: transformar els principis en accions» en què s'exposa que el Pla «esbossa mesures concretes per seguir aplicant els principis del pilar europeu de drets socials entès com un esforç conjunt dels Estats membres i la UE, amb la participació activa dels interlocutors socials i la societat civil. També proposa els objectius principals que la UE hauria d'arribar d'aquí a 2030 en matèria d'ocupació, capacitats i protecció social», objectius que són en síntesi els tres següents: «1. Almenys el 78% de les persones d'entre 20 i 64 anys ha de tenir feina. 2. Almenys el 60% dels adults ha de participar en activitats de formació cada any. 3. El nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social s'ha de reduir en almenys 15 milions, emfasitzant que aquests objectius són coherents amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i fixen l'ambició comuna d'aconseguir una Europa forta».

Pel que fa al primer objectiu, ha d'anar de la mà amb la consecució d'altres èxits que coadjuvarien al seu abast, com són «reduir, almenys a la meitat, la bretxa de gènere en l'ocupació en comparació amb 2019, augmentar la provisió d'educació infantil i atenció a la infància, i reduir la taxa de joves que ni estudien, ni treballen, ni reben formació d'entre 15 i 29 anys del 12,6 % (el 2019) al 9%. Atès que hi ha un ampli debat en tots els estats, i per descomptat en l'àmbit comunitari, sobre l'edat de finalització de la vida laboral a causa de l'envelliment de la població, la Comissió apunta la necessitat de revisar la franja d'edat presa en consideració per calcular la taxa d'ocupació, anunciant que «realitzarà un treball analític i estadístic en col·laboració amb els Estats membres per tal d'ajustar l'indicador actual amb ocasió de la revisió del present Pla d'Acció».

Pel que fa a la segona, la mesura hauria d'anar acompanyada amb altres complementàries com la reducció de l'abandonament escolar prematur i augment de la participació en l'ensenyament secundari superior, i l'increment de les capacitats digitals bàsiques de tal manera que disposin d'aquestes almenys el 80 % de les persones entre 16 i 74 anys, ja que això es considera «una condició prèvia per a la inclusió i la participació en el mercat laboral i la societat en una Europa que s'ha transformat digitalment».

Sobre el tercer, es planteja que com a mínim cinc milions de persones que surtin de la pobresa han de ser menors, en no haver-se assolit l'objectiu marcat en l'Estratègia Europea 2020 i estant en aquesta situació al voltant de 91 milions de persones a la UE, dels quals 17,9 milions eren menors amb edats entre 0 i 17 anys.

La Comissió és conscient que cal mobilitzar les forces de tots els agents per assolir els objectes marcats, que cal enfortir la coordinació i la supervisió de les polítiques posades en marxa als Estats, i que les seves propostes han d'anar també dirigides a potenciar la seva importància a escala mundial, més exactament com a «líder mundial responsable», de manera que crida els Estats membres a «afavorir els criteris laborals internacionals, el treball digne i la inclusió social a escala mundial, així com a treballar per complir amb l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb l'estreta col·laboració dels interlocutors socials i la societat civil».

Certament, el pla d'acció s'ha fet esperar, i molt, des que es va aprovar el Pilar a la cimera interinstitucional celebrada a la ciutat sueca de Göteborg el novembre de 2017, si bé no es pot desconèixer que des d'aleshores ja s'han anat adoptant diverses mesures per al seu desenvolupament, i no menys important és que, al mateix temps que es feia públic el Pla, la Comissió presentava noves propostes. Entre les primeres es troben l'Estratègia per a la Igualtat de Gènere, el Pla d'Acció de la UE Antiracisme, un paquet de suport a l'ocupació juvenil i una proposta de Directiva sobre salaris mínims adequats. Entre les segones, hi ha les següents: una proposta de Directiva sobre transparència salarial, i una nova Estratègia sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat 2021-2030. I ja s'anuncien altres accions futures de la UE en 2021 que inclouran, entre d'altres, la Garantia Infantil Europea, un nou marc estratègic en matèria de salut i seguretat en el treball, una iniciativa per millorar les condicions de treball de les persones que treballen a través de plataformes digitals, i un Pla d'Acció per a l'Economia Social.

És especialment interessant al meu parer el segon bloc, que porta per títol «adequar les normes laborals al futur de la feina», i és un bona síntesi de tots els nombrosos debats que hi ha actualment sobre aquest futur i com afectarà la vida tant de les persones que ja es troben en el mercat de treball com de les que desitgen incorporar-s'hi, tant si es tracta de persones subjectes a relació contractual assalariada o bé com a autònomes, i per descomptat també als que es troben en situació de desocupació involuntària i als que ja l'han abandonat per haver accedit a la jubilació. Trobem aquí lògicament referència al que s'anomena «difuminació de les línies tradicionals entre treball per compte d'altri i per compte propi, i una creixent heterogeneïtat entre autònoms», la creixent importància de l'impacte de la intel·ligència artificial en les relacions de treball, i l'impacte del teletreball que ha crescut considerablement en ocasió de la crisi i amb el que suposa per a la reorganització no només de la vida laboral sinó també de la familiar. També, l'apartat dedicat a les normes de salut i seguretat en el treball «per a un nou món laboral», cridant a l'actualització del marc normatiu existent per ser absolutament necessari davant els ràpids canvis tecnològics i socials experimentats en molt breu temps, i es fa des d'una perspectiva que combina l'interès de les persones treballadores («entorns de treball saludables i segurs») com des de la millora de l'activitat empresarial («mantenir la productivitat i permetre una recuperació econòmica sostenible»), anunciant la presentació en segon trimestre aquest any d'un nou marc estratègic 2021-2027 en matèria de salut i seguretat en el treball.

En definitiva, per aconseguir tots aquests objectius es demana a tots els Estats membres fer ús dels fons UE aprovats expressament per a la recuperació econòmica i social, així com també de tots els fons estructurals ja existents, posant especial accent en el programa Next generation UE i el mecanisme de recuperació i resiliència. Estarem atents al desenvolupament real i efectiu de les mesures anunciades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook