És que els majors de 80 anys ja estan amortitzats?

Frederic Gómez Pardo - Girona

Quasi tots el mitjans acaben de publicar els percentatges de vacunació dels diferents sectors de població. Crida l’atenció la poca gent vacunada major de 80 anys.

Tenen en compte els responsables que la major part dels morts pel virus pertanyen a aquest sector de població? I, per tant, que cada dia que es tardi a vacunar-los suposa moltes més morts? No vull pensar que és que considerin que són persones que ja han viscut molts anys i tenen menys valors que les més joves. El que sí es evident és el poc interès que el problema desperta en els nostres polítics, com demostra el poc temps que s’ha dedicat al tema en el debat d’investidura. Deuen pensar que els majors de 80 anys són persones ja amortitzades, i a més una càrrega per a les arques de la seguretat social.

Governats des de Waterloo?

Francesc Buixeda Cabre - Santa pau

Veient les negociacions i acords per la investidura del nou president de la Generalitat i aconseguir formar Govern d’esquerres, seguint el mateix tarannà, no permetent la participació de la resta de formacions polítiques que conformen el Parlament, provocant el cordó sanitari exclusiu, no estan per la transversalitat, proposant seguir el camí de l’enfrontament amb l’Estat, el dret a l’autodeterminació, amnistia de presos i represaliats, i un referèndum.

JxC, de moment no ha pactat. Entre altres peticions, hi ha el manteniment i legalització del Consell per la República, ubicat a Waterloo, capitanejat per Carles Puigdemont, i altres propostes que no hi han transcendit encara. ERC, d’inici, hi estarien oberts. L’acord amb la CUP, en resum, la unilateralitat i contra l’Estat, tant des de dins del Govern com des de fora (mobilitzacions i manifestacions que ho recolzin).

La situació esdevé una «marmota». Hauríem de fer avinent a la classe política catalana independentista que seguir aquest camí ja sabem a on ens portarà, el 2017 en tinguérem mostres evidents!, i quatre anys després estem igual; pitjor, la convivència entre catalans i amb l’Estat, perdent-se un temps meravellós per aconseguir millorar-la promovent l’economia i prestigi perdut.

Per tant, és hora de deixar-se de partidismes i negociar un pacte de progrés català, que aglutini totes les forces polítiques, i entre tots arribar a una solució negociada que faci possible resoldre el «problema polític», provocat pel mateix independentisme mal gestionat. Si us plau, baixeu a la realitat i no permeteu que des de Waterloo ens hagin de governar als catalans. És que aquí no hi ha polítics competents?

Anar-se’n a can Pistraus

Jordi Pausas - París

Al partit JxCat, liderat per Carles Puigdemont, no li acaba de fer els pes donar el seu suport a ERC, i dia rere dia posa pals a les rodes per tal d’impedir que Pere Aragonès sigui investit president de la Generalitat de Catalunya. Hereus del partit del controvertit i mitificat Jordi Pujol, i al marge de qualsevol altra consideració -cívica, democràtica o patriòtica-, tot fa pensar que prefereixen abocar el país a noves eleccions amb l’esperança que aquesta vegada (sí, sí, sí) sumaran els vots necessaris per tal d’assolir novament «remenar les cireres». Entotsolats en la seva suposada legitimitat i superioritat, per poc que badin poden acabar a can Pistraus, com li ocorregué al gran Napoleó a la batalla de Waterloo...