Si Esquerra entengués el poder estaria negociant discretament amb el PSC i avui i per sorpresa els socialistes s'abstindrien i farien president Pere Aragonès. Si Esquerra no tingués vocació de minyona, i de bukake, forçaria aquest gir violent, brusc, i liquidaria tot d'un cop l'arrogància dels que si sempre els han humiliat és perquè sempre han pogut. No hi ha cap dolor superior al dolor que tu demanes que et facin. De vegades amb paraules, de vegades en silenci, de vegades sotmetent-te de tal manera que la teva voluntat queda totalment anul·lada.
Si Esquerra volgués manar, ho diria d'un cop de puny molt sec a la cara dels qui sempre s'han rigut d'ella; i el PSC, que entén el poder, i que sap de quins materials estan fets els partits independentistes, hi accediria de bon grat, i seria la manera que tindria Salvador Illa de confirmar la seva meritòria victòria electoral del passat 14 de febrer. En aquest sentit, Illa només ha posat la condició de la renúncia a la unilateralitat d'Esquerra, i qualsevol convergent et dirà que aquesta renúncia és prou eloqüent.
Manar vol dir imposar-se, tal com un club privat és el lloc on no poden entrar els altres. El problema d'Esquerra és que creu que qui mana són els convergents i el problema dels partits constitucionalistes és que han com assumit que Catalunya no és seva i és dels independentistes. L'enredada convergent ha funcionat i només Junts té una idea clara de què és el poder, i de com s'exerceix, però té l'inconvenient de tenir de dirigents una trista banda d'incapaços i d'indigents, liderada pel foll fugit, que és a l'alta política el que la perruca és als cabells, i això t'ho diu un calb que sempre ha entès que la dignitat consisteix a jugar amb les cartes que la natura t'ha donat.
Ni Esquerra ni Convergència tenen un projecte independentista per a Catalunya. Ni els republicans ni els convergents volen anar a la presó ni haver-se d'escapar, i tots els passos que estan fent van en la direcció de demanar clemència al Govern de l'Estat, que està assajant formes de dissimul per administrar la magnanimitat. Per tant, morta tota èpica i establerts ben clarament els paràmetres del bordell, només els queda manar a la seva cambreta, que d'altra banda és el que sempre han volgut: i no han aspirat mai a res més. Junts són una colla d'arreplegats però tenen un idea, i una idea que és vàlida, de com es fan les coses, tot i que els actuals intèrprets de la vella partitura són tan mediocres que tot és soroll i no se sent cap música, i rodolen pel pendent amb l'únic destí de l'estimball.
Per sort tenen el coixí d'Esquerra, que com sempre no entén absolutament res i va al joc a perdre. Quan els dic que són unes minyones no els ho dic per insultar-los sinó perquè realment tenen una idea «minyonitzant» de la política, i es comporten com el servei de tothom i com els senyors de no-res. Avui, Aragonès hauria de ser elegit president amb l'abstenció sorpresa del PSC, i que del cop de colze, a Junts li sagnés el nas durant un mes.
Però només sagnarà Esquerra, i perquè li vindrà la regla.
