Cartes

Jordi Serra tornes - Riudarenes

Ja fa un any que va començar aquest malson de la COVID, però crec que els mals d’aquest país ja fa temps que hi són i amb la pandèmia s’han fet més grans i visibles.

Fa temps ja vaig escriure sobre els valors, i aquest temps m’ha fet veure que no hem millorat, sinó hem empitjorat, hem perdut valors, principis i sobretot ens han tret drets bàsics que segurament ningú hagués pensat mai.

Estem a l’era de la comunicació i en aquests moments es necessita gent alegre amb ganes de dialogar, que no vol dir parlar −de xerraires en sobren−, dialogar amb tothom i sobretot amb lideratge i principis, i si algú pot impulsar una xic d’alegria, estaria molt bé.

Tothom vol més i ho vol ràpid, segurament, i, com deien els avis, potser és moment de fer un pas enrere per fer-ne dos endavant. Les coses les hem d’aprendre a fer bé, amb solidesa però fermes, tot és molt fràgil i és perquè tothom té pressa per arribar sense esforç ni dedicació, és hora de posar-se a treballar amb il·lusió i dedicació i amb gent amb ganes de motivar, d’ajudar, de no esperar res a canvi, però canviant aquesta mentalitat negativa que ens envolta.

És l’hora de sumar, de dialogar, de pensar amb la gent, només així aquest país tornarà a ser el que era.

Avís d’embargament, paga 2014

Enric Guardiola Pijaume - Besalú

Fa pocs dies, a casa, vaig rebre una carta certificada de Xaloc (xarxa local de municipis de la Diputació de Girona).

Les dades personals -les meves- eren correctes menys en el número de l’immoble. Tinc el 2 i, a la carta, no hi apareixia.

L’encapçalament d’aquesta deia: Requeriment d’assenyalament de béns, avís d’embargament.

És evident, i com passa amb moltes de les cartes que rebo darrerament, siguin de companyies de gas, entitats bancàries... mai no hi ha una persona que les signi. Ni el seu nom ni cognoms no hi apareixen. I si hi ha alguna signatura, com és el cas, tampoc et diu de qui és aquella signatura.

Ah, per cert, l’import del meu avís d’embargament era de 14,28 euros (IVTM / Import vehicles tracció). Sí, sí, ho has llegit bé, 14,28!

Que tingui coneixement, en aquest instants, a l’Administració, «en el sentit més ample de la paraula», no li dec, per sort, absolutament res de res. Bé, els 14,28 que, ara, espero siguin dins del seu calaix.

El més repugnant, infamant, escandalós i un munt de mots que utilitzaria és que, l’Administració, a mi, de l’any 2014, «com a molts altres funcionaris» encara té el deute de la paga extra d’aquella anyada. Ara fa 7 anys!

O sigui, el meu deute de 14,28 requereix avís d’embargament però el seu deute només requereix paciència i silenci. Alça Manela!

Un exemple més de la manera de fer política d’avui dia! I els números encara no els surten. I com és que no els surtin?

Salvem el turisme, les persones vindran després

Josep Garcia Garriga - Banyoles

sol. Fins ara, això era motiu de lloança. Avui, n’és de planyiment.

Resulta que amb les noves mesures, mal dites relaxades, es permet que famílies vagin de turisme a qualsevol lloc de Catalunya però prohibeixen que la meva filla, que viu a Girona, ni tan sols pugui acompanyar-me a fer la compra. No tinc cotxe i per tant no puc anar a fer una compra gran, però tampoc me la pot dur la filla a casa perquè no ens podem trobar en «espais privats». Com a molt, deixar-me-la a la porta i marxar-ne.

Tampoc pot venir a recollir-me per anar a un restaurant, on sí que ens podríem trobar, perquè no podem coincidir ni dins del cotxe. Això sí, cap problema si comparteixo espai al cotxe de línia amb vint desconeguts.

Per acabar-ho d’arrodonir, tot i que es diu per activa i per passiva que la gent gran és la de més risc, jo no tinc dret a vacuna fins a ves a saber quan, perquè soc un parell d’anys «massa vell».

Si per salvar el turisme i l’hostaleria m’han de condemnar a viure sol i aïllat, doncs ja em perdonareu, però que tanquin un parell de restaurants tampoc seria cap drama. Més n’és el meu, i ningú en parla.