Al'Europa democràtica, els partits polítics que han de formar governs de coalició discuteixen sobre polítiques, també sobre el repartiment de càrrecs. A Catalunya, només del segon. Després de dos debats d'investidura, ni ERC ni JuntsxPuigdemont ens han explicat quines mesures pensen adoptar per intentar sortir de la crisi econòmica, recuperar les empreses que van marxar corrents el 2017, captar noves inversions, quin model proposen per millorar la deteriorada assistència sanitària després de les retallades d'Artur Mas, com pensen afrontar la creixent pobresa infantil, les cues a Càritas i la Creu Roja, ni tan sols si pensen apujar, mantenir o abaixar els impostos. Les escasses propostes que han plantejat, més enllà de la ficció del procés, són inconstitucionals i xoquen amb la legalitat vigent. De les nombroses competències que gestionen, no n'han dit ni ase ni bèstia. En els debats parlamentaris, ni tan sols han parlat a fons dels Mossos.
Distreuen la seva clientela amb el Consell de la República. Cert que Puigdemont, el principal temor del qual és quedar aïllat a Waterloo, sobretot ara que, amb la pandèmia, han desaparegut les peregrinacions de fidels al seu santuari, aspira a tenir un reconeixement de virrei. Però el que realment estan discutint ERC i JuntsxPuigdemont no és això. Saben perfectament que l'anomenat Consell de la República és una pseudoinstitució que no compta amb cap suport legal i que només serveix perquè el hàmster faci voltes. És un capítol més de les fantasies processistes. El que realment els separa és el poder tangible de debò; vull dir, els diners i el control de la propaganda pública. En definitiva, Puigdemont pretén el control de les subvencions als mitjans de comunicació, que aquesta última legislatura ha estat en mans d'ERC, i, per damunt de tot, el comandament de TV3, el mitjà de comunicació que marca les pautes polítiques a Catalunya. Per això, Pilar Rahola està tan nerviosa i s'intercanvia retrets, via Twitter, amb Marta Rovira. És el poder, estúpids!
