«Soc la puta preferida d'un proxeneta, abans era minyona i abans d'això, biòloga; de manera que és difícil d'explicar com he arribat fins aquí». Així comença Sky Rojo, una sèrie de Netflix que va de putes i, per tant, sobre Catalunya. És cert que semblava que Catalunya acabaria fent carrera, i la feu, però aviat es va cansar de treballar, va confondre les prioritats, va anar quedant enrere, va anar perdent embranzida, les ganes d'aprendre, i ja trobà que la biologia era una llauna, i s'establí aleshores com a minyona, per no complicar-se la vida. Aviat li mancà l'esma, les minyones treballen més del que sembla, i tot d'un plegat es feu puta, enamorada d'un Romeu, que en realitat era el seu proxeneta. Aquesta és la trista història de la Catalunya que no va voler exercir de biòloga perquè no li va semblar prou. Tampoc no tingué ni la força ni la humilitat de ser mestressa, i va creure que deixar-se ficar el dit a la boca pels homes seria una drecera per poder-se pagar l'emancipació, la llibertat com ella en deia, però a poc a poc s'endeutà tant amb Romeu, per la cocaïna, la llenceria, els lubricants i els condons, que va haver de continuar fent la meuca per pagar el que ja sabia que mai no podria tornar; i per intentar fugir era massa fleuma.
Sky Rojo, cel vermell, Catalunya tingué una opció seriosa i la malbaratà en nom de grandeses que no existeixen, i que quan ha volgut fer-nos creure que existien, ha fracassat sempre. Jo no sé ni què és, la biologia. No m'ha interessat mai. Però sí sé què és ser una bagassa, i condemnar-se una mateixa, i sense cap necessitat, a ser-ho. També sé qui és Romeu, i quin deix té, i que al final només aplica la legislació vigent.
Catalunya ha decidit explotar-se ella mateixa sexualment. Aquesta Catalunya feminista i d'esquerres i de la CUP, de llenguatge inclusiu i de renda mínima, és la més fulana de tots els temps. Amb el president Pujol érem una escort que els clients els triàvem nosaltres, i el grau de porcades que ens deixàvem fer. Ara Catalunya és una barjaula de carretera, explotada pels macarres que diuen que la defensen, i només l'exprimeixen per viure del seu cos cada cop més vell. Per tenir-la sempre als peus li hem posat un llacet groc al coll, que s'estreny fins que l'ofega quan mira d'escapar-se. El llaç groc sempre al coll de Catalunya, perquè fer la llastimeta de la repressió és la fantasia de paper d'estrassa amb què s'exciten tants soldats de la pàtria, i la forma més sofisticada que li queda a Catalunya de prostituir-se, havent perdut ja la jovenesa i la innocència.
En l'àlbum concret de cromos del bordell, vet aquí que a Pere Martí Colom l'han fet fora del Parlament. La primera setmana va exercir de director de comunicació de Laura Borràs, i s'hi volia quedar, però la presidenta sabia de la naturalesa traïdora, escorpina del Pere, i va fitxar Pep Elias, un que va tenir a Cultura i que fins fa poc estava amb l'alcalde d'Igualada. Pere Martí venia de materialment trencar el seu mòbil quan es va declarar la independència, i de desaparèixer uns dies, fins que l'escuma baixà i el sainet continuà. David Madí va dir d'ell, amb raó, que té problemes d'estabilitat psicològica, i que no aguanta la pressió. De moment continuarà sent el dircom de Junts, fins que el partit assumeixi que el Pere els volia deixar tirats per anar a fer el mec amb Borràs, i es busquin un periodista més lleial i menys trànsfuga.
El segon cromo d'aquests dies ha estat el formidable Albert Batet, que Puigdemont no el volia a les llistes fins que l'home li va fer unes aportacions a Waterloo, en un sobre.
Durant el primer debat d'investidura va fer, com a portaveu, un paper tan trist i tan deficient, que la seva família li va demanar que busqués una sortida per evitar un segon ridícul. Imagina't si va ser lamentable que fins i tot Vilaweb s'hi va atrevir amb un article titulat: «Albert Batut». Penós joc de paraules, d'altra banda. Per lliurar-se de la sessió de dimarts va dir que havia estat contacte d'un possible positiu i que s'havia de confinar. Sabia que si deia que era positiu miraríem a Salut i li enganxaríem la mentida. Dient que és contacte d'un possible positiu tenia la coartada i sense figurar en cap registre. L'home que es va comprar un escó i l'home que l'hi va vendre.
I encabat hi ha Jaume Clotet, Marta Subirà, Damià Calvet, Jordi Cabrafiga, Víctor Cullell o Joan Maria Piqué, que tots ells duen 10 anys, pel cap baix, cobrant de l'erari públic sense fer gaire res. Els diuen «Quico Boys», en referència a Quico Homs, un altre il·lustre membre de la casa de barrets, sempre amb els seus noiets. Tots ells estan espantats de la possibilitat que no hi hagi Govern. De què menjarien? Insulten Esquerra i es fan els lleials al fugit belga, però són partidaris d'investir Aragonès ara mateix. Si a la seva edat i després de tant de temps s'haguessin de posar a treballar, no sabrien ni com fer-ho. Héctor López Bofill ha escrit a Twitter el que per a aquesta colla fora el pitjor escenari: «Cada cop soc més partidari que Junts investeixi Pere Aragonès sense entrar al Govern. Ja s'ho faran ERC i la CUP per tirar el país endavant amb els seus autoenganys, la seva incompetència i les seves pors».
Les meuques es confonen de vegades amb els proxenetes i els proxenetes, amb els clients. Va haver-hi un temps en què vam poder fer alguna cosa millor, però ara ja tots els cels són vermells i totes les històries de Catalunya són ja les històries d'un bordell.
