L'aposta per les energies renovables és imprescindible per a un futur més sostenible. Aquesta és una afirmació amb la qual podria estar d'acord molta gent... si no fos que, quan toca un parc fotovoltaic o eòlic al costat de casa, a ningú li fa cap gràcia. I això és el que ha provocat el decret de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables, aprovat el 2019: una proliferació de projectes escampats arreu del territori -a les comarques gironines, majoritàriament a l'Alt Empordà-, sense ordre ni planificació territorial, que els ajuntaments han de gestionar sovint sense prou recursos tècnics i amb una forta oposició del territori.
La implantació d'aquestes estructures és inevitable si es vol apostar realment per les energies renovables, però això no vol dir que es pugui fer de qualsevol manera. L'estudi que ha encarregat la Diputació a la UdG per detectar quins són els sòls més adequats per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques és un primer pas que la Generalitat hauria d'escoltar, ja que es troba a faltar una planificació amb més visió de territori, imprescindible per poder conjugar les noves instal·lacions amb els valors naturals del paisatge. Cal aportar arguments i, sobretot, escoltar què hi tenen a dir les administracions locals.
