El principal aliat del processisme és Vox. Res com un dolentot molt dolentot per semblar tu bona persona, i si per semblar bona persona has de donar categoria d'autèntic dolentot al vulgar dolentot, doncs cap problema. Res com el processisme per donar categoria de feixistes perillosos a Vox, que és el que aquests volen malgrat que simplement siguin una colla d'arreplegats analfabets desintegrats i carregats d'odi a causa de la frustració, però ara mateix amb un bon grapat de vots i diputats al Parlament.

No hi ha més ideologia feixista en Vox que el que hi ha d'independentisme en el processisme. Els dos coincideixen en el tribalisme de les seves bases de babaus i en l'oportunisme dels seus gurus. Mentre que el processisme és un mer maquillatge del catalanisme clàssic pujolista per continuar remenant les cireres com a vigilants de la reserva, Vox és el substitut oportunista de Ciutadans (Cs), l'anterior partit oportunista que en el seu moment va veure en el descrèdit del PP la seva escletxa d'oportunitat a Catalunya i que, com era de calaix, ha acabat tastant el seu propi xarop en voler fer ingènuament el salt al poder espanyol, i com a partit espanyol a Catalunya, és a dir, partit català des de l'òptica espanyola. Cs es pensava que podria conquerir La Moncloa, ignorant que si mai a la vida hi ha hagut un presidente català des del 1873, i amb un sol mes de durada en el mandat, no és per casualitat. L'Estat espanyol té més clar que els catalans no som espanyols que els imbècils de Cs, exclosos del poder espanyol per ser catalans, vet-ho aquí. Espanya, com és natural, prefereix votar el seu partit feixista espanyol, no pas un partit català espanyolista com Cs. En primer lloc perquè, amb tota lògica, el veuen com un partit català, estranger, i en segon lloc perquè a feixisme torero espanyol cap succedani català no pot mai estar al mateix nivell, i encara menys quan Cs va fer a Espanya l'últim que s'ha de fer, presentar-se com un partit que, a més de català, no era ni carn ni peix ideològicament per tal d'acontentar tothom amb la comèdia de fer-se els moderats per arreplegar vots de tots costats. Això funciona a Catalunya, no pas a Espanya, on les mitges tintes no s'entenen, com és d'altra banda lògic i natural. L'espanyolisme de Cs no el va deslliurar del tarannà putaramonesc típicament català, i aquesta va ser la seva perdició. No només eren vistos a Espanya com a catalans, sinó que actuaven com a tals sense adonar-se'n. No m'estranya que hagin fet glu glu.

Ara els gurus processistes podran fer-se els dignes demòcrates al Parlament català desairant contínuament Vox. De moment, els diputats de la CUP ja han abandonat l'hemicicle en senyal de protesta contra un partit feixista que, per cert, ha obtingut més vots que ells. Vet aquí el tarannà superdemòcrata cupaire. Una delícia. La superioritat moral és superior a la suposada democràcia de les conviccions cupaires. Un partit autoritari com la CUP indignat per la presència d'un partit autoritari com Vox, amb més presència al parlament democràtic que la CUP. Divertit, oi?

En el moment que escric aquest article hi ha enrenou perquè JuntsXl'arrossada no facilita la presidència a Aragonès el Gran, àlies Cigronet, hi ha amenaça de pròrroga de dos mesos per continuar-se barallant, i finalment de noves eleccions. Seria més despesa pública inútil per irresponsabilitat política dels partits recentment votats, els mateixos que voldrien ser votats de nou esperant que el poble canviï de parer. Sensacional. Es foten dels seus votants.

Les diferències entre aquests dos partits són nul·les, i és precisament per aquesta total coincidència que no se suporten. Si les diferències fossin reals, és a dir, ideològiques pel que fa a la visió sobre com fer allò que diuen voler fer, a saber, la independència republicana d'Ikea, s'entendrien, però com que allò que els uneix és l'anhel de manar en el Govern de fireta autonòmic i continuar arreplegant prebendes i pasta a dojo per familiars i amics, per això no s'entenen, de la mateixa manera que no s'entenen dos porcs que aspiren a la mateixa menjadora on amorrar-se. Una guerra per a un mateix objectiu.

Però això no és el més delirant. Mentrestant, el seu votant processista els implora que s'entenguin. El processisme de base continua convençut que els seus partits mantenen diferències sobre com abordar la independència, i per això mateix es reafirmen en el seu vot a un partit o l'altre, els mateixos partits que els van estafar mercadejant amb la independència. De traca. Elevació zero. Votants i partits votats. Els partits de què gaudim són tots, sense excepció, exactament la mateixa cosa vulgar, paràsita, de la mateixa manera que ho és l'enterramorts del PSC, el tal Illa, el substitut de la Mandonguilla Ballarina, ara arreplegant pasta a Madrid perquè l'amo PSOE ha considerat que per entabanar babaus a la reserva catalana calia passar de l'alegre ballaruca mandonguillera a la solemnitat fúnebre, tan buida de contingut com la mort mateixa. Vividors de l'autonomisme. Cap diferència essencial.

Quan hi havia Xorra de president ningú notava que ho fos ni que hi hagués cap mena de Govern, i no precisament per la seva discreta eficiència sinó per la seva discreta incompetència, concretament de peix bullit a la papillota. Ara, en canvi, resulta que és molt greu que no hi hagi Govern perquè el Cigronet i el Pòtol no s'entenen. La constitució d'un Govern per sobre de la previsible inoperància de tal Govern, ja anunciada amb la demostrada naturalesa de la guerra mateixa per formar Govern.

En fi. Proposo l'Ànec Donald com a figura de consens per a president. Ningú notarà la diferència entre el que hi ha ara i el que hem tingut, excepte pel fet que, respecte als gurus processistes, l'Ànec Donald almenys té la delicadesa d'estalviar-nos poder entendre el que diu, i això seria molt d'agrair.