A Pere Aragonès li fa vergonya dir «dones». És natural, els nens són així de vergonyosos, d'aquí uns anys, quan se li desperti la libido, segurament no només pronunciarà «dones» sense ruboritzar-se sinó que, qui sap, potser alguna li farà tilín. Mentrestant, es refereix al gènere femení com a «persones que menstruen», que no és mala idea, per més que la meva pobre mare, als seus 83 anys, s'hagi sentit exclosa i vulgui elevar una proposició perquè d'aquí endavant el polític d'ERC es refereixi a «persones que menstruen o han menstruat». Tampoc és que li importi gaire, de fet quan el mateix nen barbut es refereix a «pobresa menstrual», la meva mare s'encara amb el televisor i diu que per pobresa menstrual la seva, que fa anys que ni una gota.
La idea de referir-se a les senyores com a «persones que menstruen» és digne d'encomi en aquests temps de modernitat. Però fa que els homes ens sentim marginats, cosa que algú que aspira -o aspirava o aspirarà o aspiraria o què se jo- a ser el president de tots els catalans, no es pot permetre. Si elles són «persones que menstruen», nosaltres exigim també assolir un estatus d'acord amb els temps moderns. No podem ser simples homes, això és com no ser res. Per a distingir-nos de les persones que menstruen, nosaltres podríem ser les «persones que trempen». Entre les persones que menstruen i les que -amb major o menor fortuna- trempen, més les que un dia van menstruar i les que un dia van trempar, Aragonès tindrà coberta tota la població catalana, almenys de cintura en avall.
Tinc la certesa que si no va ser elegit president, va ser perquè es va dirigir als «diputats i diputades» del Parlament així, com s'ha fet tota la vida, cosa que el va fer quedar com un carca antiquat, malgrat la seva tendra edat. Si hagués fet ús de les seves troballes lingüístiques, s'hauria assegurat la majoria absoluta en primera votació, ja que a Catalunya això es valora molt.
-Senyories que menstruen i senyories que trempen, em dirigeixo a vostès...
Les persones que trempem no podem quedar marginats en la nova legislatura, que igual que existeix la pobresa menstrual, existeix la pobresa trempaira, no menys dramàtica.
