Un amic, cap d'un taller de cotxes, em va explicar que quan tenia un cotxe que requeria canviar el tub d'escapament l'enviava a un taller que treballava bé. Cada vegada rebia un xec per haver-los enviat un client i ell el retornava. Un dia el fabricant va enviar una partida de tubs avariats. Com que els del taller cobraven comissió, van posar els tubs avariats que en poc temps van haver de ser canviats. Els que anaven al taller del meu amic es van estalviar el doble pagament gràcies al fet que no acceptava suborns. La corrupció sembla una cosa puntual però teixeix una teranyina que va penetrant la societat i la va asfixiant lentament. Un cas paradigmàtic és el de la màfia. Un italià em diu que si recorres Itàlia de nord a sud vas veient la degradació dels serveis fruit de la corrupció que fa que molts diners passin a mans de la màfia en comptes d'atendre les necessitats dels ciutadans. Tota obra pública, tot servei sigui hospitalari, d'ensenyament, aigua, gas, etc. té el seu sobre cost i així resulta que la societat rep serveis pitjors mentre una part dels diners es desvien a mans privades.

A Catalunya la corrupció dels convergents té arrels profundes i l'han lligat a una mística nacionalista avui independentista que un periodisme subvencionat (corrupte) encapçalat per TV3 blanqueja. Pujol va aconseguir el que sempre han desitjat els partits de dretes, que no és res més que es doni per fet que ell era el dipositari de les essències pàtries i si altres obtenien el poder sempre fossin percebuts com masovers com va passar amb Maragall i Montilla. Els ciutadans avui no sols estan atrapats en la teranyina de corrupció sinó dividits en bons (purs) i dolents. En el fons han aconseguit lligar les dues grans xacres socials, corrupció i puresa. Mentre s'omplen la boca de grans principis, els que manen continuen amb els seus negocis corruptes. L'exemple més evident d'aquesta confluència de corrupció i puresa avui són Puigdemont i Borràs. Els dos fan un discurs de puresa independentista quan en realitat Puigdemont només lluita per la seva supervivència (qui paga la seva mansió i els seus viatges?) i Borràs, deixant a part les imputacions per corrupció, s'acaba d'assegurar una plaça de funcionària avalada ni més ni menys que per l'Estat espanyol i ha jurat o promès acatar la Constitució que diu menyprear. Així és com hem arribat a la discussió sobre el Consell de la República, un òrgan no democràtic simplement per mantenir Puigdemont viu. Per contra, estic convençut que tot el temps que tardem a enterrar políticament Puigdemont i la seva seqüela de puresa corrupte serà temps perdut per Catalunya.

En aquest context em resulta difícil entendre per què ERC viu atemorida, acomplexada enfront JuntsxCat. En els governs de coalició mai he vist una ERC activa (excepte per reivindicar la taula de diàleg), es van deixar imposar sense discussió Puigdemont o Torra com a presidents i ara han votat la Borràs sense més, sense tenir acordat el pacte de govern. Prèviament havien acceptat fer un cordó sanitari als socialistes, cosa impensable a l'Europa comunitària i difícil de compatibilitzar amb la seva proclamada voluntat de pactar amb el govern Sánchez. Això els ha portat que avui es trobin aculats a pactar amb Junts. Es van tancar les altres portes que avui podrien explorar. Els meus informants em diuen que han tallat tots els ponts amb els socialistes. Ara es troben entre les CUP i Junts, algú em pot dir què en pot sortir d'aquest tripartit com no sigui inconsistència i inestabilitat? Una nota al marge, una mirada al govern basc no aniria malament per veure que hi ha altres sortides molt més efectives.

Els socialistes són els guanyadors de les eleccions però el cordó sanitari els ha deixat fora de tota possibilitat de govern. Illa diu que farà un govern a l'ombra i haurà de ser hàbil per evitar que una ERC al govern no aconsegueixi pactar amb el PSOE (que el necessita a Madrid) i menysprear el PSC a Catalunya com va fer Pujol. Hi ha qui proposa que hauria de facilitar un govern d'ERC per veure què fa, si és capaç de treure's de sobre la tutela de Junts. Soc dels que creuen que els socialistes haurien de considerar seriosament aquesta opció que podria deixar fora del poder Junts i obrir noves perspectives. Té en contra un PSC guanyador a qui neguen tota opció de govern, una presidenta electa del Parlament com Borràs i una ERC imprevisible lligada a unes CUP que es creuen el súmmum de la puresa. A curt termini seria l'única manera de trencar la divisió en fronts. Després de la segona sessió d'investidura sembla que aquesta possibilitat s'ha esfumat i anem de cap a un altre govern ERC-Junts (amb les CUP) que sembla abocat a la divisió i al fracàs. I mentre ens tenen entretinguts en jocs de saló, molts esperarem a veure si Illa (veurem què fan els comuns) és capaç de fer una oposició constructiva i el seu govern a l'ombra és capaç de teixir complicitats amb la societat catalana i amb altres autonomies per apaivagar la caiguda de Catalunya.

Molts catalans estarem més pendents del que faci el govern Sánchez i de la gestió dels fons europeus que del que pugui fer un govern català que res fa intuir que pretengui governar. I quan dic que estarem pendents del que faci el govern Sánchez vull dir que estarem pendents dels passos que pugui fer per fer avançar (amb l'ajut d'un Iceta ministre) el diàleg amb la societat catalana i el federalisme de fet a Espanya. El tractament de la pandèmia ha posat en marxa una coordinació sectorial i la distribució dels fons europeus serà una prova de foc.