Si tens un mòbil de més d'un any tothom se'n fot. De fet fa poc una filla de set anys d'uns amics de la CUP em va veure el mòbil i em va dir: però on vas amb aquesta andròmina! Bé, ja sé que els nens no diuen «andròmina», però aquest és un diari de prestigi i no escriuré el que deia la nena: «merda».

Tinc una amiga amb la qual és impossible parlar per telèfon. Té el mateix mòbil de sempre, no l'ha canviat mai. Però aquesta no és la raó de no poder parlar-hi. Els mòbils vells funcionen. Hi ha massa variants sobre la possibilitat de parlar-hi. Una primera és que el mòbil el deixa en un racó a casa i quan surt no l'agafa. La segona variant és que l'agafa però té la bateria descarregada, és el que passa normalment si no l'endolles mai perquè es carregui. La tercera variant és que el porta carregat però apagat. Per què hi ha gent que agafa el mòbil i el du apagat? No ho sé, potser el meu psicoanalista m'ho podrà explicar algun dia. La quarta variant és que quan rep una trucada no sona. És el que passa normalment si està desactivat el so. Diu que no sap com s'ha desactivat. Es veu que ella no ho desactiva, ho fa nostre senyor. Una cinquena variant és que és de prepagament i se li ha acabat el crèdit i no té temps per comprar una targeta. Una sisena possibilitat és que el mòbil està a la bossa, té bateria, està carregat, té el so activat i amb crèdit. Però com que és al lloc més recòndit de la bossa no se sent. Si per una casualitat astral les cinc condicions és compleixen, llavors apareix la sisena: no l'agafa, no li ve de gust veure qui la truca.

En realitat no ho fa expressament, de fet ella no ho sap però és l'inconscient. Es veu obligada a portar-lo a sobre però no li agrada i s'hi resisteix de totes les maneres possibles. La major part de persones de l'entorn diuen que és una misantropa, que la gent se li en refot.

Jo, en canvi, penso que en realitat el que passa és que és una luddita dorment. És a dir, ens indica la gran revolució del futur imminent si no volem acabar tots ximples. Si la gent deixés de cop i volta de fer servir el mòbil hi hauria una revolució anticapitalista brutal i ràpida, contra la qual cap règim, per molt despòtic que fos, podria fer-hi res. Ni tampoc el Tribunal Constitucional. Les empreses més importants del món, aquelles que no volen pagar impostos, tancarien i els seus propietaris els milmilionaris s'arruïnarien. I encara hi ha gent que creu que es pot fer una revolució estirat al sofà de casa fent tuits.

Si aquesta utopia passés tots nosaltres podríem tornar, per fi, a viure una vida feliç, sense dependre de màquines que estan pensades per arruïnar-nos la vida i la felicitat. Quan Marx deia que el capitalisme genera infinites necessitats de consum alienades no coneixia el mòbil, si l'hagués conegut, em comptes d'escriure El Capital. Crítica de l'Economia Política, hagués escrit «El Mòbil. Critica a l'Estupidesa Humana». Sabríem aprendre que estem alienats.