Expliquen alguns que estaven a l'executiu català el 2006 que aquells mesos que van estar sols PSC i ICV van governar millor que mai. Pasqual Maragall havia expulsat els socis d'ERC, amb Josep Lluís Carod-Rovira al capdavant, i es quedava amb minoria, sí, però amb la tranquil·litat de no haver de vigilar l'esquena constantment per les infidelitats i les travetes dels republicans. Aquella ERC de 2006 era, si fa no fa, igual que la d'ara, amb diferents dirigents i el mateix ADN. Però allò que van fer durant el tripartit no ho han repetit ni amb Artur Mas ni amb Carles Puigdemont. Els republicans, davant dels postconvergents, han estat uns xaiets, seguidors gairebé compulsius de les estratègies i trampes que els paraven els seus socis. Se'n diu acomplexament. La mateixa por que el PSC tenia a Jordi Pujol, a Convergència, al PDeCAT o a Junts. Pànic al relat que els partits d'aquest conglomerat han creat i dominat sempre. En són experts i els millors. Ara és ERC qui finalment ha passat al davant de JxCat, en una fita històrica que molt probablement no li servirà per a res. Puigdemont o els seus designats no faran seguidisme d'Esquerra ni de ningú, boicotejaran tot el que puguin, han col·locat Laura Borràs a la Mesa i no seran escolanets. Aquest paper està reservat i només el sap fer ERC
