Hi ha un afegitó que no només defineix perfectament els convulsos i poc transparents temps que corren, aquest incert i anàrquic dia a dia que ens ha tocat viure, sinó que alhora, de manera irònica i quasi tòxica, també ens ha començat a superar. Em refereixo a l'expressió «segons els experts». Qui són aquests personatges? Per què es refugien rere aquesta difosa i inconcreta generalització? Són, potser, una intel·ligència artificial, incorpòria o extraterrestre superior de qui és millor no revelar la seva identitat? O més aviat una entelèquia psicotròpica acceptada per les altes esferes del món a l'hora de justificar accions poc argumentades? Ningú ho sap amb certesa, ni jo mateix, que mira que en sé de coses! Però el cas és que aquesta mena de consell de savis, aquest grup d'herois anònims i defensors del bé i la veritat, tal com «Els Venjadors» de Marvel o «La Lliga de la Justícia» de DC (la versió que vulgueu, que les dues són igual de fotudes), ens condicionen cada vegada més, no tan sols amb les resolucions governamentals que es prenen a escala global, internacional o de país, i en tots els àmbits inimaginables, sinó sobretot amb aquelles nostres decisions més rutinàries i personals. «Segons els experts, l'origen de la covid-19 són els animals»; «Segons els experts, el mercat laboral encara no ha tocat fons»; «Segons els experts, les escoles no són focus de contagi del coronavirus»; «Segons els experts, aquestes són les millors sèries de l'any», etcètera. I així anem fent. Segons els experts.
S'ha de reconèixer que publicar o compartir informacions acompanyant-les d'aquesta bonica canterella, vesteix molt, fa professional i atorga credibilitat. On vas a parar! Sense anar més lluny, si no fos pels inefables coneixements dels experts i les seves irrefutables asseveracions, molts, de ben segur, no s'haguessin vacunat contra el coronavirus. Tot i que, de fet, ara que ho penso, precisament per això, també molts no ho veuen gens clar... Però això serien figues d'un altre paner, que de conspiranoics i malfiats n'hi ha a les millors famílies. El cas és que els experts han vingut per millorar-nos la vida, per deslliurar-nos d'aquesta tasca tan àrdua, feixuga i poc agraïda que és pensar per nosaltres mateixos. Per què, qui s'atreveix a dir si una cosa és bona o dolenta, si cal fer una o una altra, si hem de votar aquest o aquell, si ens ha d'agradar o no l'enèsima millor pel·lícula de terror de l'any, si els experts ja ho fan desinteressadament per tots? Ja que hi són, intentem confiar més en ells i deixem-los fer. Deixem-nos portar. I si no, si encara tenim dubtes, consultem els oracles de les xarxes socials, sobretot el de Twitter, a on també n'està ple d'experts. I entesos. El cas és, estalviar-nos el pensament propi, l'esperit crític i el fet de qüestionar les coses que no ens acaben de quadrar. Deixar de fer-ho, ens farà més feliços. Segons els experts.
