04 de abril de 2021
04.04.2021
Diari de Girona

De Marx a Puigdemont, i la farsa del procés

04.04.2021 | 00:03
De Marx a Puigdemont, i la farsa del procés

Ni els millors guionistes de Netflix haurien estat capaços de crear una sèrie com el procés. Han fet bona aquella frase que la realitat supera la ficció. L'anomenat «mandat de l'1 d'octubre» és tan fals que ells mateixos reclamen un altre referèndum. Van prometre que en divuit mesos tindríem estat propi quan, en realitat, hem tornat al 1977 reclamant Amnistia i Estatut d'Autonomia. Ens van dir que tenien preparades les estructures d'Estat, i no saben ni gestionar una autonomia. Que hi hauria reconeixement internacional, i no va sortir ni un trist país, i mira que al món hi ha estats estrambòtics. Que Europa donaria suport a la independència, i ja fa deu anys que presidents i consellers de la Generalitat tenen barrades les portes de les institucions europees (l'últim que van rebre va ser Artur Mas al principi del seu mandat, el 2011). Que no marxaria cap empresa, i uns quants milers van canviar la seva seu social sense retorn. El llistat de falses promeses és infinit. També que Puigdemont tornaria si guanyava les eleccions del 21 de desembre de 2017; engany que es va repetir la primavera del 2019 quan va ser elegit eurodiputat. No només no ha tornat, sinó que el Parlament Europeu li ha retirat la immunitat. Els punyals que s'estan clavant entre ERC i JxCat són una mostra d'una altra falsedat: la unitat de l'independentisme.

Ens podem trobar que el mateix dia, dimecres passat, Quim Torra escriu un tuit reclamant mesures contundents per frenar l'expansió del coronavirus i hores més tard insta la gent a desplaçar-se a Terrassa per veure una exposició. És el que es pot esperar d'un activista de baixa estofa, sense criteri polític. Va passar de demanar «confinament total» durant el primer estat d'alarma a obrir les portes de Catalunya de bat a bat per Sant Joan tot just recuperar les plenes competències de Sanitat. La major ficció ha estat la seva presidència.

L'últim capítol ens l'ha proporcionat Pere Aragonès, el vicepresident en funcions de president que és capaç de proclamar que, amb JxCat, faran un Govern d'esquerres (sic) i suplica a Puigdemont que el deixi ser president. Per aconseguir-ho, el seu partit acaba de proposar un invent a l'altura del professor Franz de Copenhague: un estat major «autònom» dins del Consell per la República. Ni Déu pot desxifrar aquest jeroglífic. Res sorprenent en una persona que té l'atreviment de fer un discurs un divendres citant a Marx, en ple segle XXI, i el dimarts següent citar Carles Puigdemont. Potser no el vam entendre bé el primer dia, i en realitat no es referia a Karl Marx, sinó a Groucho Marx i ens volia dir que «tinc uns principis, però, si no li agraden a Puigdemont, els puc canviar».

PD: ERC i JxCat han registrat una sèrie de preguntes al Congrés sobre la retransmissió per TVE del partit de futbol entre Espanya i Kosovo. Els comentaristes, per indicacions de ves a saber qui, van haver de fer equilibris no citant mai Kosovo, i referint-se sempre a la Federació de Kosovo. Ridícul, ben cert. El mateix ridícul que suportem els catalans a TV3. No existeix Espanya, sinó Estat espanyol. I la selecció espanyola és la «selecció estatal». Els nacionalismes tenen aquestes coses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit